Valoració del bloc

Pel que fa al bloc, la veritat que m'ha costat poder-lo dur al dia ja que personalment no es una eina que hem motivi però intento que cada vegada hem vagi agradant més ja que seria interessant tenir-ne un quan sigui mestra per tal que es vegi reflectit tota la feina que es fa a l'aula i compartir-la amb altres mestres. 

El fet de plasmar va aquí totes les meves reflexions fa que la meva pràctica vagi millorant ja que són reflexions molt profundes que et fan plantejar el perquè de tot el que succeeix. Per a mi, ha estat com un petit diari en el que he pogut plasmar el que es fa a la meva escoleta. 

Un aspecte negatiu va estar la desorganització que va haver al principi ja que no es sabia a quin lloc havien d'anar les activitats, si al quadern o al bloc. La creació del cronograma, però, va fer que aquest petit embolic s'anés aclarint. 

En quant als feedbacks, trobo positiu que se'n facin dos abans de finalitzar el bloc per tal de saber si vas pel bon camí o si pel contrari, has de modificar alguna entrada o que les etiquetes no fossin correctes o, per exemple, en el meu cas que hem faltava justificar cada etiqueta. 

Per finalitzar, m'agradaria ressaltar els seminaris ja que la feina que s'ha fet en aquests l'he trobat molt adient ja que he pogut compartir les meves experiències amb els meus companys i companyes i amb la professora, la qual ens ha aportat una visió complementària que ens ha ajudat a millorar. 

El fet de què sigui per videoconferència fa que al cap d'una estona molts de nosaltres desconectem i no prestem l'atenció necessària. Penso que aquesta assignatura igual que la del pràcticum haurien de ser presencials per poder compartir, parlar i exposar com ens anem sentint durant el període de pràctiques. Se que és quasi impossible que això passi però almenys que es sàpiga el sentiment que tenim des d'aquí. 

Valoració de les competències assolides

En quant a les competència assolides durant aquest període de pràctiques, realitzaré aquesta reflexió a partir dels cinc blocs enfront a aquest tema. 

En primer lloc i fent referència a l'autonomia en l'aprenentatge, un dels aspectes que he realitzat durant aquests mesos és la recerca d'estratègies per tal de saber enfront un moment dins l'aula. Ho he fet a partir de la observació a altres blocs, amb la conversa amb els meus companys de pràctiques, als seminaris amb la meva tutora de pràctiques i amb diferents articles que se m'han posat a disposició durant la carrera. 

Per exemple, una evidència és quan un dia vaig sortir al pati anguniada perquè no sabia que fer quan un infant no es portava bé dins l'aula. Doncs, els meus companys ham varen fer veure les coses dient-me que no sempre els infants faran tot el que els hi dius perquè per això son infants, estiguis tranquil·la i digues-li les coses més d'una vegada i sense oblidar-te del per favor i les gràcies. 

Així, vaig fer el que hem varen suggerir i la meva pràctica va ser molt més positiva. 

En segon lloc i en quan a la reflexió del meu propi procés d'aprenentatge, sempre marxo de l'escoleta amb preguntes sobre si he fet alguna cosa que no ha estat adient per tal de modificar-la,és a dir, hem faig hipòtesis sobre el que hagués passat si hagués actuat de forma diferent. 

A més, abans de començar les pràctiques hem vaig proposar uns objectius, els quals he intentat que s'aconseguissin com per exemple que els infants durant els primer mes anessin establint un vincle amb mi per tal d'anar apropant-me a ells i que hem vessin com a persona de referència. També, m'ha preocupat molt la relació amb les famílies i he intentat que aquestes estiguessin contentes amb la meva actitud, tenint la confiança de deixar els infants amb mi.  

Seguidament, també he reflexionat sobre la pràctica educativa que es du a terme a la meva escoleta i m'he fet preguntes per trobar una justificació a aquesta manera d'ensenyar. He pensat en tot el que es podria dur a terme amb els materials que hi ha a l'aula, els espais amb els que disposa i sobretot, he contrastat el que diu al PEC amb el que es fa a l'escola. 

Pel que fa a les pràctiques, he identificat aquelles bones pràctiques que es duen a terme a l'escola que en aquest cas, és la bona relació que s'estableix amb les famílies, així com també, trobar una explicació sobre el perquè succeeix un moment en concret dins l'aula. 

Es difícil trobar explicacions a fets que passen a l'escola com per exemple perquè X infants pega a Y si aquest és molt bon nin i mai fa res dolent? Perquè M no deixa que altre infant s'apropi a mi a donar-me un abraç? Perquè no menja P a l'escola? Quina dieta deu seguir a casa seva? I així, moltes preguntes que de vegades és complicat trobar la resposta. 

Per finalitzar, en quant al projecte de millora, encara que es una proposta que ens ha suggerit el centre, hem cercat informació sobre les necessitats que tenen els infants depenent la seva edat i hem posat al seu abats diferents materials per a què tots poguessin gaudir d'aquest joc. 

Si una sessió s'ha vist perjudicada per algun succés, hem intentat eliminar la conducta que no afavoria el bon desenvolupament de l'activitat com per exemple, el fet d'introduir el material estructurat. 

Reflexió autovalorativa del meu projecte de millora

EL PARC SONOR

En quant a la valoració del meu projecte de millora, he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora, tant per a mi com per a tot el centre i sobretot per als infants. 

El canvi de la sala de psicomotricitat per una sala on no hi havia límit per fer soroll ha estat molt interessant ja que els infants es concentraven i agafaven allò que més els cridava l'atenció, movent-lo, picant, tocant.... Se'ls veia contents d'estar allà, jugaven amb els seus amics a veure qui tocava més fort el tambor o fins i tot decidien convertir materials en portes per on passar. 

Les educadores també estaven agraïdes del que havíem fet, se les veia contentes i gaudien amb el que feien els infants. N'hi havia que interferien en el joc dels nens, altres només observaven i altres decidien fer remor per tal de cridar l'atenció dels nens cap a un altre material. 

L'ajuda de la PT dins de la sala, ens feia veure coses que nosaltres no teniem en compte. La seva experiència ens ajudava a millorar la nostra pràctica dins de l'activitat. Amb el nen amb NEE aconseguia coses que mai havien pensat que ho fes i jo quedava al·lucinada del que havia aconseguit amb aquest temps. 

En quant a la tria dels materials, varem decidir escollir-ne que fossin casolans i quotidians per tal que els nens en veiessin una altra utilitat, com taps de plàstics, llaunes, botelles de plàstics, llenties, etc. La seva col·locació tampoc va tenir molta dificultat així com tampoc la posada en marxa. 

També, varem triar material estructurat com tambors, trompetes, xilòfons, flautes, etc. En un primer moment, vàrem pensar dues coses: o que els infants no els hi farien cas o que pel contrari cridés tota la seva atenció. El que va succeir va ser la segona opció: tot els nens un cop varen veure els instruments varen deixar de banda tot el material reciclat que havíem fet. 

A partir de veure això, varem decidir que a la següent sessió els posaríem més tard per tal que juguessin una estona amb els que havíem fet i una altra amb els estructurats. 

D'altra banda, un llibre que ens ha ajudat molt a la confecció del parc sonor ha estat "La música en la escuela infantil (0 - 6)".  Aquest llibre ha estat la nostra guia durant aquest temps i hem seguit moltes propostes que fa i la veritat és que es un llibre molt interessant que recomano per a la gent que vol treballar la música dins la seva aula. 

Fent referència a la valoració com a grup, m'he sentit molt bé amb els meus companys de pràctiques. Les idees s'han dut a debat així com també ens hem implicat i col·laborat tots per igual. 

Amb el que més satisfeta estic és amb la consecució de tots els objectius que ens havíem marcat, fet que en un principi no ho veia del tot possible però que gràcies a la nostra actuació hem pogut reconduir i fer que fos possible. 

ETIQUETES:
1.3: He posat aquesta etiqueta ja que hem cercat informació tant altres blocs com per la xarxa per tal de dur a terme el nostre projecte de millora. 

1.4: Després de cada sessió hem arribat a les diferents conclusions per tal de modificar tant la nostra actitud com algun aspecte negatiu de la sala de psicomotricitat. 

5.3: Una de referències bibliogràfiques és el que he esmentat més amunt, sense el qual el nostre projecte no hagués estat igual ja que ens ha aportat molta informació que ens ha servit de gran ajuda. 

Parc sonor

Parc sonor from nachomei

Aprenentatges en relació als projectes de millora

PROJECTES DE MILLORA

• Un món de cartró (Úrsula i Tanit). 

Aquest projecte de millora dut a terme per les meves companyes penso que té com a objectiu principal que els infants gaudeixin del pati a través de materials fets amb cartró. 

He aprés que un material tant quotidià com és el cartró pot oferir una experiència molt enriquidora cap als infants però tot depen de com els hi ofereixis. 

Elles han dut a terme una recerca a fons sobre què podien fer amb aquest material i el resultat ha estat molt interessant: han fet objectes i edificis per tal d'afavorir la creativitat i la imaginació dels nens. 

Els nens, gràcies a aquest material hauran gaudit moltíssim d'aquest i tot no hagués estat possible sinó haguessin tingut aquesta gran idea. 

• Grup de Priscil·la, Jose i Iratxe. 

Amb aquest treball he après que només amb la observació dels infants, pots extreure totes les necessitats que tenen i així dur a terme el necessari per a satisfer-les. Sempre m'ho havien dit a la carrera però mai tant representatiu com en aquest cas. 

En Jose, un dels components va dir: 

"Varem veure que els nens buscaven llocs on amagar-se i varem decidir posar teles dels arbres al terra per tal que ho poguessin fer".

Aquesta reflexió hem va fer pensar molt i hem vaig adonar de la gran importància que té l'observació i la reflexió dins de la nostra professió. Gràcies a això que va pensar Jose, els nens tingueren al seu abast, un lloc on jugar a l'amagatall.

Per tant, d'ara endavant serà una de les coses que duré a terme a la meva pràctica educativa ja que he vist la conseqüència d'haver-ho fet i que té tants bons resultats. 



ETIQUETES:

5.1: He reflexionat sobre els punts forts i punts febles de cada projecte de millora. 

Aprenentatge en relació als documentals

DOCUMENTALS

• L'espai d'Eivissa (Grup Sol, Vicent i Carmen). 

Aquest documental m'ha semblat molt interessant ja que es tracta d'un model que costa que es posi en marxa a les escoles d'Eivissa, n'hi ha que pensen que aquest model no és adequat per als infants, altres diuen que el fet de no tenir llibres no ajuda a l'assoliment dels aprenentatges i així una llarga llista de justificacions del perquè no es dur a terme. 

El fet de què aquesta escola estigui immersa dins la naturalesa fa que els infants s'adonin de la gran importància que té tenir cura de tot el que ens envolta, de no tirar fems als boscos, de cuidar tot el que tenim. Aquest fet ajudarà a què els nens no siguin tant materialistes com són en la societat actual sinó que es conformaran amb el que tenen sense voler tenir més que els altres. 

També, una de les coses que no m'havia quedat molt clar era el tema dels límits, el qual considero que és molt important tenir-lo en compte ja que els infants en necessiten per tal d'anar integrant-se dins la societat. Doncs, després de què els companys fessin preguntes, una de les companyes que va fer el documental va dir que sí que existien els límits, que no es tracta que els nens facin el que vulguin tota l'estona, que hi ha normes i que s'han de seguir. 

Una de les coses que hem causa esperança és que hi ha gent que lluita per a què el sistema tradicional vagi desapareguem  fet que serà quasi impossible però les ganes i la voluntat faran que al menys alguns infants gaudeixin aprenent i vagin a l'escola feliços i contents. 

Contràriament, a l'escoleta on estic fent pràctiques encara segueixen un estil més tradicional, on els càstigs encara no han desaparegut, les fitxes hi són presents, la imposició de regles és una de les característiques de la mestra, etc. A més, els canvis els fan por per allò que pogués passar. 

D'altra banda, he après que les emocions són bàsiques en l'ensenyament - aprenentatge dels infants ja que aquestes marquen el camí dels infants, si un infant no està bé aquell dia per qualsevol cosa, el seu aprenentatge serà molt diferent i ha d'expressar el què sent per tal de poder canalitzar-ho. 

M'agradaria tenir notícies d'aquesta escola alternativa una vegada es posi en marxa per veure quines conseqüències tindrà en un futur. 

• Treball per projectes (s'Olivera). 

Una de les coses que he aprés amb aquest projecte és la importància d'escoltar als infants, de tenir una escolta activa, d'estar atents al que diuen, debaten. Així, serà l'única manera que els mestres sapiguem els temes d'interès que sorgeixen entre els infants. 

No és el mateix començar un projecte a partir d'una idea que sorgeix de la professora que a partir d'una conversa entre dos amics. La motivació serà totalment diferent en els dos casos i segurament, creixerà si es tracta de la conversa que han tingut sobre el creixement de les plantes. 

També, he après a com anar confeccionant els projectes dins l'aula, és a dir, les fases que s'han de seguir per tal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional pels infants. A més, gràcies a aquesta metodologia estem treballant l'autonomia dels infants ja que van extraient ells mateixos les conclusions, fent-se hipòtesis i contrastant-les. 

A més, els nens són subjectes actius i això fa que la seva confiança i autoestima augmenti. 

Aquesta metodologia forma part del mètode constructivista ja que el que s'intenta és que el nen sigui el protagonista, tenint en compte els seus coneixements previs i intentant que l'aprenentatge tingui un significat per a ells.

Aquesta forma d'ensenyar seria un punt intermig entre el mètode tradicional i el documental que hem vist anteriorment ja que no es deixa tanta llibertat però s'intenta que els infants investiguin per ells mateixos i cada activitat duu implícit un nou aprenentatge pensat i reflexionat per part de les educadores.

• La vida en les parets (Natalia). 

Una vegada vaig anar de visita a l'escola de Es Pratet i una de els coses que més hem varen cridar l'atenció és la vida que transmeten les parets de tota l'escola. Hi ha imatges de tot el que es fa allà, escultures i dibuixos que representa a cada aula, materials corresponents a cada època de l'any i fins i tot una tablet on van passant imatges dels nens. 

En quant al documental, penso que les parets aporten informacions molt enriquidores tant per a la gent que va a veure el centre com per a les famílies ja que aquestes poden veure tot el que es realitza a l'aula, que fan els seus fills. 

Comparant-lo amb l'escola on estic, aquesta sí que té en compte la importàcia de tenir imatges i records a les parets. Cada cop que s'acaba un trimestre, la meva tutora imprimeix les fotografies més significatives del que ha succeït a l'aula i les aferra a fora per tal que les famílies vegin el que fem. 

Per exemple, varem anar d'excursió amb les famílies a Can Marines i ha escollit les imatges que més li han agradat i les ha aferrat a les parets de l'aula. També, el dia de la primavera varem realitzar una caseta amb els infants i el dibuix està aferrat a l'entrada de l'escoleta. 

com a conclusió, després de veure tots els documentals, dir que m'han agradat molt tots i que a partir del moment que estem en contacte amb els infants, hem de procurar seguir aquelles estratègies que provoquin que els nens es desenvolupin globalment sempre seguint un model on el nen sigui el protagonista, que investigui i que trobi solucions ell mateix. 

El nostre rol com a mestre és ser una guia en el seu aprenentatge i posar les eines necessàries per tal d'aconseguir que els nens siguin autònoms i vagin adquirint capacitat de reflexió. 

ETIQUETES:

1.3: Per tal de poder reflexionar sobre els documentals, he tingut que accedir als blocs dels meus companys. 

Comentari dels plans de millora

He decidit comentar dos projectes de millora que s'estan realitzant a Eivissa (Can Cantó i Ses Païses) ja que tots dos m'han paregut molt interessants i que poden donar molt de joc amb els infants. A més, fan referència a la millora del pati. El tercer plà de millora serà extret de la xarxa. 

• Projecte de millora de Can Cantó. 

En primer lloc, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat fer tot el material amb cartró. He vist que dona moltes oportunitats en quant a la fabricació d'objectes i aquests agradaran molt als infants. A més, es veu que hi ha molta feina per part de les dues i molta recerca d'informació per tal de dur-ho a terme.

Aquesta recerca es veu plasmada a la seva presentació a partir d'imatges d'altres centres amb el pati que a elles els agradaria fer. Penso que haver-ho plasmat allà es molt bona idea pel fet de fer-nos una imatge mental de patis adequats. 

El fet de fer-ho amb aquest material penso que té un punt positiu i un negatiu. El negatiu és que els infants d'aquestes edats experimenten i juguen molt amb el que se'ls proporciona i potser rompin tot el que han fet ja que es material bla.

El que va esmentar Úrsula va ser que se'ls donés unes pautes i que s'aconseguís que tractessin les coses amb cura. La veritat que seria un bon moment per treballar-ho a l'aula i potser es podria aconseguir. 

També, he trobat interessant haver dividit els espais segons el tipus de joc que volen que es desenvolupin (sensorial, motriu i  simbòlic). 

En definitiva, penso que els seu projecte és molt interessant i és possible que el centre el duguin a terme una vegada hagin marxat, al contrari que el nostre que pensem que per la feina que porta fer-lo, no es farà més. Gràcies al disseny dels materials han aconseguit que un pati de cement es converteixi en un pati imaginari, creatiu i amb color on els infants podran jugar i passar-ho bé. Us dono l'enhorabona des d'aquí a les dues per la feina que us ha portat dur a terme aquest canvi. 

• Projecte de millora Ses Païses. 

El projecte de millora de Ses Païses també consta de la modificació del pati de la seva escoleta però és totalment diferent a la que hem vist anteriorment. 

En aquest cas, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el fet d'adaptar una zona de descans. Aquest fet, m'ha fet reflexionar ja que moltes vegades diem que el pati és un lloc on els infants s'han de desfogar però mai pensem en la relaxació que produeix estar tombat entre les plantes, contemplant la naturalesa. 

Penso que ells han aconseguit que els infants utilitzin el pati com un lloc on poder estar tranquil però també, els mateixos materials han provocat que els infants juguin i s'amaguin. Un dels components a la presentació va esmentar que havien posat teles des dels arbres fins al terra perquè havien vist que als infants els agradava amagar-se però aquests ho varen aprofitar d'una altra manera convertint-lo amb un matalàs vertical.

El fet de dedicar una zona per a què els infants treballin a l'aire lliure també li dóna un altre significat al pati, ja que aquest es converteix en un lloc on els nens es poden concentrar i dedicar un temps al seu desenvolupament cognitiu. Així, no només veuran que el pati es per jugar, sinó que també, podran pintar o fer altres coses. 

Per acabar, dir que m'ha encantat aquest projecte de millora, els dono l'enhorabona per la reflexió que han fet abans de fer-lo ja que han tingut en compte les necessitats dels infants i han utilitzat materials que afavoreixin aquestes necessitats. Penso que aquest pati seguirà funcionant molt bé dins l'escoleta i que els infants estaran molt contents de poder-lo utilitzar. 

• http://www.slideshare.net/Koalita86/projecte-millora-pexacuxa

Buscant per la xarxa he trobat un projecte de millora que també fa referència al pati, fet que m'ajudarà a comparar-los i veure els punts fort i els punts febles de cada un. 

En aquest cas, també han destinat una zona, al descans amb una hamaca. Penso que hagués estat adient posar-na més d'una ja que quan un infant veu que l'altre si posa al damunt, ell també voldrà posar-s'hi. És clar que hem de treballar amb els infants per tal que comparteixin però la fabricació de dues o tres hagués estat molt interessant ja que més d'un la podria utilitzar. 

He vist que han fabricat cortines amb materials reciclats i n'han fet una que voldria destacar. Es tracta de la que han fet amb teles velles. Penso que pot donar molt de joc perquè cada infants la utilitzarà com vulgui, per exemple, es convertirà en una porta d'una casa, o en una banda per amagar-se. Ho he trobat molt interessant ja que han pensat en el diferent joc que pot provocar. 

També, he vist que han utilitzat materials sonors, fet que cap dels altres projectes ha pensat i que crec que suscita molt d'interès cap als infants. 

Finalment, el fet de destinar un lloc per al desenvolupament motor, és molt enriquidor ja que hem d'intentar que els nens es desenvolupin globalment i amb aquest pati penso que es podrà aconseguir. 


ETIQUETES:
1.3: Per tal de poder els comentaris de cada pla de millora he tingut que accedir i revisar diferents blocs dels meus companys. 

El parc sonor

ETIQUETES:

4.1: Per tal de poder dur a terme el nostre projecte, hem hagut de cercat informació sobre autors que han influenciat en l'aprenentatge de la música des d'una vessant constructivista. 

4.3: Al principi del projecte ens han fet preguntes inicials i les hem contestant fent-nos hipòtesis dels que podria passar al nostre parc sonor. 

5.2: Per tal de donar sentit al nostre projecte hem volgut plasmar la justificació del perquè el portem a terme. 

5.4: Abans de posar en marxa el parc sonor hem previst tots els obstacles que ens podrien sorgir per tal d'intentar eliminar-los. 

Projecte de millora

Els materials que utilitzarem per al nostre projecte són els següents:

Les tres pràctiques que més m'agraden

La primer pràctica que m'ha semblat molt interessant és posar a l'abast dels nens els gots d'aigua per a què hi puguin accedir quan tinguin set. En la meva classe estan a dalt d'una prestatgeria i durant el pati molt nens hem demanen aigua. D'aquesta manera, no hauria d'anar amb el nen i deixar els altres de banda sinó que hi podria anar ell i beure's l'aigua que volgués.

Ara bé, penso que aquesta pràctica té molt més efecte a partir dels tres anys perquè abans els nens poden jugar amb l'aigua i no utilitzar-ho únicament per beure, és a dir, que es podria malgastar. El que penso és que el millor és dur-ho a terme i veure com reaccionen els infants ja que així veiem la realitat i no creim únicament en una creença. Potser tingui molt d'èxit i els nens a partir de les normes, ho compleixin i només agafin els gots si tenen set. 

Per altra banda, i com vaig exposar en la meva reflexió de la bona pràctica de Jose (Ses Païses), els infants segons el moment on es trobin demanen unes coses o unes altres, és a dir, hem d'estar atents al que necessiten a partir de les seves accions espontànies ja que serà el punt des d'on partirem per dur a terme les activitats a treballar en el aula. 

És en aquest moment, on te n'adones si la tutora d'aula té en compte als nens o si pel contrari, realitza activitats perquè sí sense haver pensat si es troben en el moment adequat per dur-la a cau. A la meva classe per exemple, es realitzen les activitats programades encara que els nens demanin una altra activitat, per exemple, es fa una activitat molt moguda encara que els nens estiguin cansats ja que és el que està programat. 

Per últim, la festa de la tardor hem pareix una gran ocasió per treballar les estacions fent que els nens vagin interioritzant el pas del temps i la temporalització. Això però, penso que s'ha de repetir durant totes les estacions i no només en la tardor ja que d'aquesta manera, els nens potser només aprenguin aquesta estació i no totes, com és l'objectiu principal. 

A la meva escoleta (Cas Serres), al mes de Juny es realitza la festa de la primavera, però...perquè es fa en aquest mes si la primavera comença el mes de març? Jo la realitzaria el dia o la setmana que comença ja que així els nens anirien entenent que cada cert temps hi ha canvi d'estació. Si ho fem en Juny estaríem molt prop de l'estiu i aquesta ja és una altra estació. 

ETIQUETES:
4.2: He set capaç de destacar tres bones pràctiques que penso que són molt interessant a l'hora de treballar amb els infants. 

Comparació amb la jornada de Marta Torres (Mafalda)

9.00-10hrs. Entrada al aula con juego libre. En el nivel de 2 a 3 años hay dos clases, separadas según sean de la primera mitad de año, o de la segunda. En esta primera hora, se abren las dos clases y los niños pueden mezclarse y compartir juegos, además de decidir donde quieren ir.

Se realiza la acogida al centro de los niños y sus familias y a la vez se les preparan diferentes rincones en las dos aulas, ya sean puzzles, construcciones, muñecas o castillos (dos castillos de madera que hay situados dentro de cada una de las clases y que se abren para que los niños puedan trabajar actividades motrices de forma voluntaria y sin instrucciones).

En quant a l’entrada a l’aula, he vist a la jornada de na Marta que mentre arriben tots els nens, els altres estan jugant als racons. Això ho incorporaria a la meva aula ja que durant aquesta estona, la meva tutora no els deixa fer res, intenta constantment que els nens estiguen aturats per a què no desordenin l’aula. Penso que així els infants estan més entretinguts i els temps d’espera d’anar a l’esmorzar passa molt més ràpid i amè.

A  més, altra cosa que hem pareix molt positiva és ajuntar dos nivells per a què juguin tots junts ja que així el procés de socialització és més ampli. A la meva classe pareix que només existeixin els nens que hi estan a dintre, és a dir, cada tutora s’encarrega únicament de la seva aula sense quasi participar amb els altres nens, sobretot, això succeeix en el primer (bebès) i segon nivell (1 – 2 anys). Les nostres classes (3r i 4t nivell) estan amb més contacte però únicament es veuen al pati i al menjador, no es realitzen activitats interaules.

10-10.30     Asamblea: se realiza la asamblea en el sofá y alfombra designados para tal. En ella se pasa lista, se habla del tiempo, los niños comparten información que consideran relevante con sus compañeros y la maestra les explica lo que harán ese día.

En quant a l’assemblea, jo també li dedicaria més temps ja que a la meva classe l’únic que es fa és passar llista i cantar dues cançons. Parlar del temps hem pareix una idea genial ja que a aquestes edats ja veuen la diferència entre un dia que plou i un dia que fa sol. Així, començarien a veure els canvis meteorològics.

També, m’agrada molt la idea d’explicar als infants allò que faran durant el dia per tal d’anar organitzant-se temporalment, establint unes rutines que ajudin a aquesta organització.

Avui ha estat un dia on he fet jo l’assemblea i com havia d’esperar a què vengués la tutora, he decidit després de passar llista parlar-los d’allò que anàvem a fer (collar per al dia de la mare) de forma que estàvem treballant els números (falten quatre dies per al dia de la mare), l’organització temporal (falten cinc minuts per començar l’activitat) i la memòria (“us recordeu que ja vàrem fer una corbata per al dia del pare?”).

10.30-11.30hrs. Los alumnos van a la sala de psicomotricidad con una de las psicomotricistas (ya sea Asún o Rosario) y pasan allí 45 minutos. Los últimos 15 minutos son de asamblea para comentar en grupo qué han hecho durante la sesión, se ponen los zapatos y beben agua, antes de salir al patio.

Veig que a aquesta escoleta treballen el llenguatge durant tot el dia, és a dir, no li dediquen un dia en especial com a la meva classe. Això fa que cada dia es tingui present com al moment de la representació verbal de psicomotricitat, fet que afavoreix al desenvolupament de la memòria de l’infant. És un aspecte que afegiria no només en aquest moment sinó després de totes les activitats que es realitzin a l’aula.

Com a anècdota, un dia en Nacho i jo vàrem fer un taller d’experimentació amb macarrons a la seva aula en el qual hi havia infants tant de la meva classe com de la seva i a l’acabar l’activitat vàrem proposar fer la representació. La seva tutora ens deia que no li veia sentit fer això i que preferia no fer-ho. Doncs, nosaltres li dèiem que sense representació, l’activitat no es realitza adientment i que sense el recordatori pot quedar en l’oblit.

11.30-12.15: Patio. En el patio hay un arenero que se abre siempre que éste no esté mojado y se sacan diferentes materiales, programados con antelación para que vayan variando todos los días (hay bicis, muñecas y carritos, aros y pelotas).

Un altre aspecte que afegiria a l’escoleta és la variació d’objectes a l’hora del pati ja que m’he adonat que de vegades es cansen d’utilitzar sempre el mateix i hem demanen jugar al futbol o fer altre activitat fora de lo normal.

12.15: 12:30: Actividad de plasmación de la sesión de psicomotricidad en el aula. Suele realizarse mediante un dibujo.

12.30- 12:50: rutina de lavado de manos. Los niños que van a comer en el primer turno se ponen los babis y los del segundo turno se lavan las manos después de ellos. Al mismo tiempo se les dejan algunos rincones (a elección de los niños) para que puedan realizar el juego que más les apetezca. Muchas veces se cuentan cuentos ya que la maestra los dramatiza mucho y les gusta bastante.

12:50-13:30: comida. Primero va un grupo de 7 niños y seguidamente el segundo turno, con otro grupo de 7 niños.  Cuando los alumnos esperan a que les toque su turno, están con los rincones. Cada vez que un niño vuele, pasa al baño y se lava los dientes y la cara.

13:30-14:00: Ritual de salida. Cuando todos los niños han comido, se realiza otra asamblea con ellos, en la que hablan del día y de lo que ha sucedido y como se han sentido. Además, se aprovecha para cantar canciones o contar cuentos mientras se espera a que todos los padres recojan a sus hijos. Me resulta curioso que cuando un padre llega y ve que se está contando un cuento, siempre esperan a que éste termine y después entran todos en el aula para recoger a los niños.

L’assemblea a l’hora de finalitzar el dia també hem pareix molt bona idea per reforçar com he dit abans, tant el llenguatge com la memorització. En el meu cas, la faria a les 12 i mitja abans que marxessin els nens que no dinen a l’escola perquè seria més interessant ja que hi ha més nens i poden contar més anècdotes.

ETIQUETES:
3.2: Per tal de comparar les dues jornades, he hagut de reflexionar sobre l'organització del centre: distribució del temps i del espai. 

4: He analitzat i comparat dues jornades que es realitzen a dues escoles diferents i he tingut present els processos d'ensenyament- aprenentatge que es fan a l'escola. 

Reflexió de la bona pràctica d'altres centres

Al seminari, molts companys de la meva classe varen exposar una bona pràctica del seu centre i la que més hem va cridar l'atenció va ser la d'en Jose. 

Aquesta feia referència a les necessitats dels infants i la gran implicació de la professora per tal de cobrir-les de manera constructivista i que proporcionés un desenvolupament global del nen. Així, un exemple que va posar el meu company va ser que la mestra feia alguns dies que veia als amagats baix la taula i va pensar fer un cuc on es poguessin amagar quan ells volguessin. El resultat va ser espectacular ja que els nens sentien aquesta necessitat i aquesta va ser coberta en el moment. 

Penso que aquest és un dels pilars fonamentals que hem de tenir en compte a l'hora d'educar als nostres alumnes ja que a partir d'aquestes necessitats projectem el que volem treballar, és a dir, s'ha de tenir en compte el temps on es troben i a partir d'aquest moment, estructurar les activitats que anem a proposar. Doncs, aquesta pràctica hem pareix molt adequada. 

Per altra banda, una bona pràctica que hem pareix molt adient és la que va dir Iratxe sobre el canvi de bolquers, que en aquest cas tracta sobre l'autonomia que provoca als infants pujar i baixar ells mateixos del canviador a més de proporcionar-li seguretat i confiança. Els nens pugen al canviador amb una escala feta a mesura per ells. 

Ara bé, una proposta que va fer na Ana en quant a aquest moment va ser que el canviador hauria d'estar dins l'aula i no al bany ja que així pots tenir el control de tota la classe i no únicament dels nens que es troben al bany. 

Una altra pràctica que hem pareix adient és la que proposa n´Úrsula a l'hora del dinar i l'esmorzar. El motiu pel qual ho penso és perquè un dels principals objectius que hem de tenir en compte quan siguem mestres és que els nens desenvolupin la seva autonomia, fet que es compleix amb aquesta pràctica deixant que els nens portin els seus coberts al lloc adequat. 

També, la proposta de modificació que proposa la meva companya penso que reforçaria aquest moment del desenvolupament de l'autonomia i començarien a aprendre com posar la taula. 

Una bona pràctica a la meva escoleta

Aquesta activitat la vàrem realitzar al seminari i la veritat que hem va costar moltíssim trobar una bona pràctica que es fes a l’escoleta. Fins i tot, vaig haver de preguntar al meus companys si en veien alguna ja que des de fora es veuen les coses d’una altra manera però així i tot, els va costar trobar una bona acció.

Doncs, després de pensar-ho una estona vaig recordar un moment complicat pel qual estava passant una nena (canvi de casa) i que el va canalitzar pegant i empentant a altres companys de forma que els pares d’aquests nens venien dient-nos que aquests no volien venir a l’escoleta perquè els deien que na Carla (nom fictici) els pegava.

Per aquest motiu, la meva tutora va decidir parlar amb la seva mare per veure si estava disposada a parlar amb el psicòleg de l’EOEP per veure com podien resoldre aquesta situació. La mare va dir a n’Ángeles que per suposat estava disposta a tenir aquesta reunió.

Així, el psicòleg va donar unes pautes molt detallades a la família de la nena com per exemple, no consentir-li tot el que ella vol o que quan faci una acció negativa se la castigui amb alguna cosa que ella desitgi com no anar al parc. La mare va fer allò que li va dir aquest durant tot un cap de setmana i la nena va canviar la seva actitud completament. Actualment, és la mateixa nena afectuosa i riallera.

Considero que aquesta acció de la meva tutora va estar molt positiva ja que es va interessar pel perquè la nena estava així i va dur a terme tot el que estava a les seves mans per solucionar el problema. Fet que ha estat imprescindible per al bon desenvolupament de na Carla.

He de dir que n’Ángeles té molt bona relació amb totes les famílies i intenta que estiguin contentes ja que d’elles depèn el bon funcionament de l’escoleta. Sempre pregunta als pares sobre els nens i posa èmfasi al estat emocional dels pares per veure si hi ha qualque problema que pugui influir negativament al nen o que puguin donar resposta a una actuació no desitjada. 

ETIQUETES:
4.2: He identificat una de les bones pràctiques que es realitzen a l'escoleta i l'he sabut justificar destacant una evidència. 

El cas d'en Marc

Durant dos dies seguits, una nena de la meva classe ve plorant i hem diu que en Marc (nom fictici) li ha pegat. La veritat que hem sembla una cosa molt estranya ja que aquest nen és molt madur des de que he arribat no hi ha hagut cap problema. 

Com no sé exactament què ha passat, vaig a en Marc i li pregunto. Aquest hem contesta que no li ha fet res però la nena hem segueix dient que sí. Aleshores, decideixo fer preguntes del següent tipus:

- Marga (nom fictici), t'ha pegat en Marc?

- Sí.

- Què t'ha fet?

- (No hem contesta).

- A on t'ha pegat? A la cara?

- Sí. 

D'aquesta manera, li dic a la meva tutora el que ha succeït i hem diu que en Marc empenta molt però que na Marga també. Penso que aquesta resposta no és la més adient però com és l'hora de fer net als infants, hem poso a fer-li les cues a una nena. 

Quan surto del bany, m'adono que en Marc està pegant patades i espentes als nens. La meva reacció és dir-li que això no es fa i que hem poso molt trista vent el que està fent, que m'agrada molt veure com juga amb els nens quan no els pega. 

Mentre estic parlant amb el nen, la tutora, l'agafa i el porta al bany per a què reflexioni sobre el que ha succeït. La veritat que a partir d'aquell moment, l'infant ha dirigit la seva conducta cap a una vessant més positiva. 

La meva pregunta després d'aquesta intervenció és: Què hagués passat si no l'hagués castigat al bany? Potser amb les meves paraules hagués servit? 

• Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

L'incident del cas és que una nena diu que un altre li ha pigat. La mestra, després d'esmentar-li el que ha succeït, hem diu que tots dos són infants que espenten molt. 

La meva opinió és que s'ha d'anar més enllà i buscar l'arrel del problema. Durant una jornada hi ha molt infants que hem diuen que un altre nen li ha pegat però aquesta nena portava dos dies dient-nos el mateix i penso que és molt estrany i per això, hagués set molt positiu agafar als dos nens i parlar-ho entre els dos. 

• Completa l’anàlisi fixant-se en els següents aspectes: creences, emocions, coneixement teòrics, vivències i rutines. 

En quant a les creences, aquesta tutora té un perfil molt tradicional però, a banda d'això, m'he adonat que sempre renya als mateixos infants, com si la resta mai actués de mala manera. I encara que aquest nen sigui molt bon infant, mai s'ha de passar de banda pel fet d'etiquetar-lo d'aquesta manera. 

Fent referència a les emocions, és una persona que té molt caràcter amb als nens i els sol cridar. Penso que fa això perquè té el pensament que cridant més, els infants li prestaran més l'atenció. Encara que també, es mostra tranquil·la, no li dóna importància a aquest succés. 

Els coneixements teòrics que té la tutora van encaminats a deixar de banda els conflictes i no donar-lis importància. Encara que penso que si hagués estat altre nena que està etiquetada com "mala", hagués pres una altra decisió: segurament, l'hagués posat al bany a pensar sense veure el que ha succeït. 

En quant a les vivències, la meva tutora porta vint anys a l'escoleta i veig que sempre utilitza les mateixes pautes de comportament (posar a pensar al nen al bany). Parlant amb els meus companys, hem pensat que ho fa així perquè és la manera amb la que els nens es comporten com ella vol i tampoc vol provar altres tècniques com la comunicació. 

Les rutines té molt veure ja que ella estava tant pendent del canvi de bolquers que no va prestar atenció al que havia passat. 

• Pots plantejar altres alternatives? Quines?

L'alternativa que jo plantejo és, una vegada que la nena ve a queixar-se de què un nen l'ha pegat, anar a parlar amb tots dos. Si es nega, esperem a poder esbrinar si el que ens ha dit la nena es real ja que nosaltres no hem vist res. 

Cridar l'atenció al nen sense saber el que ha passat no hem pareix el més adequat ja que potser no sigui real, i deixar-ho de banda tampoc ho vaig del tot bé. Penso que el millor és esperar i si veiem la conducta inapropiada, parlar amb el nen i intentar que ho vegi com una cosa negativa que no agrada a la gent. 


ETIQUETES:
2.4: Durant aquests primers dies a l'escoleta, se m'han plantejat diferents preguntes, les quals es respondran durant la meva estada dins l'escola. 

4: Cada dia que surto de l'escoleta faig una serie de reflexions tant dels procéssos d'ensenyament que dur a terme la meva tutora com de la meva pràctica. 

Les creences de la mestra a la meva observació

En quant a les creences de la mestra a la meva observació, penso que l'objectiu primordial d'aquesta era fer fotografies als nens i no tant, que aquests desenvolupessin els objectius d'aquesta activitat, els quals són adonar-se de les diferències entre els sabors (agre i dolç), veure d'on surt el suc que beuen a l'esmorzar i adonar-se del cicle de la naturalesa (pinyol, arbre i fruit). 

Personalment, penso que el millor hagués estat col·locar als nens al voltant de la taula i posar més de dues safates repartides de manera que tots hi poguessin arribar. Les taronges i els llimons estarien tallats per la meitat però deixaria que els nens fessin el que volguessin: xuclar, tastar, agafar l'espremedora i fer suc, posar el suc a un got, etc. 

Aquesta activitat hagués estat molt interessant i per la participació de la tutora, ha set un dia on els infants no han experimentat ni han resolt problemes cognitius ells sols, sinó que tot ha estat guiat per les expressions de la mestra. 

Aquesta actitud és d'una persona més tradicionalista ja que a més, porta vint anys a l'escoleta i, encara que m'ha dit que s'ha anat format, penso que no és del tot cert, és a dir, hauran tingut cursos en quant a la psicomotricitat per exemple però no en relació a la visió constructivista pel fet de veure la seva actitud en front al nens, la qual és dirigir i no deixar que facin el que ells necessitin en aquell moment per seguir el seu desenvolupament. 

Observació

Són les deu del mati i la classe de "Les maraques" ens preparem per fer una activitat amb taronges i llimons. Quan hem va dir que la faríem hem va semblar una activitat genial ja que en vaig veure una molt similar i veia que els infants estaven molt tranquils i els agradava molt això de xuclar, mossegar, veure els pinyols dels fruits i totes aquells accions que se'ls hi poden ocórrer.

Així, la meva tutora i jo preparem els materials i els disposem de manera que cridi l'atenció dels nens. D'aquesta manera, col·loquem les taronges a una safata i els llimons a una altra i també un espremedor. La idea de l'espremedor hem pareix una idea genial ja que podran veure la seva utilitat. 

Doncs, comença l'activitat i tant la mestra com jo li posem dos davantals i dos capells a una parella d'infants. En aquest moment, li pregunt si únicament faran l'activitat les dues persones que porten la vestimenta i la seva resposta ha estat que sí.

Seguidament, dóna instruccions als infants (només als que porten la vestimenta) amb frases del tipus: "agafa la taronja i fer força dalt l'espremedor", "a veure com llepes el llimó?" i, mentrestant, fa fotografies. Quan ha passat una petita estona, els dóna la vestimenta a altres nens i els torna a donar instruccions del que han de fer. Així, fins que ha arribat un moment que tots els infants volen participar i ens demanen taronges i llimons per poder fer el mateix que fan els seus amics. 

En aquest moment, comencem a recollir tot el material i els infants van al pati. L'activitat ha durat una mitja hora - vint minuts. 

Reflexió enfront les competències d'aprenentatge

Durant aquesta primera setmana i mitja de pràctiques, he intentat resoldre situacions a partir d’aquelles accions que havia realitzat la meva tutora a l’aula. També, si he tingut algun conflicte, he tornat a rellegir lectures d’algunes assignatures que ja he donat, com per exemple, les estratègies de complicitat amb els nens per a què aquests sentin seguretat i benestar a la classe i per a què hem comencin a veure com una persona de referència a la que poden accedir si tenen algun problema.

És a dir, he intentat anar aprenent de forma que no tingués que dependre de segones persones, que la meva tutora vagi ven que vaig canviant la meva manera d’actuar depenent del que faig bé o malament.

Si he vist que la meva tutora ha tingut una bona actuació, he reflexionat sobre ella i l’he contrastat amb els meus companys de pràctiques per a què sàpiguen altres accions que resulten positives en els infants. De vegades he marxat a casa amb la sensació què no havia fet una cosa de la millor manera i que la tindria que haver fet diferent per aconseguir un bon resultat.

D’altra banda, hi ha hagut infants que després de molt de temps sense bolquers, s’han fet pipi a l’escoleta. Jo no sabia per què era i li vaig preguntar tant a la meva tutora i als meus companys. Aquests últims tampoc ho sabien però la tutora hem va dir que potser com no hem coneixia, tenia vergonya o es despistava. En quant a la teoria, hi ha molts aspectes que no es tenen en compte, que són més específics a la pràctica i m’he adonat que és molt difícil posar en pràctica tot el que hem aprés teòricament, com per exemple, no dir “no peguis, no espitgis...” Això és el que més hem costa i que penso que tardaré en saber expressar-me adequadament.

Seguidament, com he dit més amunt, intento adonar-me d’allò que faig bé i que no ho he de canviar i allò que he fet malament i que ho de canviar per una altra acció. Porto poc temps a l’escoleta però m’he adonat que el que faig bé és donar temps als infants, que investiguin i descobreixin coses per ells mateixos, no els renyo sinó que intento que ells s’adonin del que han fet malament i que ho puguin modificar. I en quant als meus punts febles, penso que hauria de tenir un perfil més autoritari per establir la relació alumne – professora ja que és molt important que separin una amistat de una persona de referència.

El que m’ajuda molt és veure diferents perfils d’actuació per veure quin és el que dóna millors resultats i aprendre d’aquests encara que tothom té una manera de ser diferent i actuarà segons cregui i senti en aquell moment però les expressions han de ser positives i transmetre confiança als nens.

D’altra banda, m’he adonat que existeixen moltes diferències entre ells encara que en l’etapa de 0- 6 anys s’està introduint cada cop més el mètode tradicional. Però, entre les diferents tutores de l’escoleta, hi ha diferents actuacions, unes són més tradicionals i altres més constructivistes i el tracte amb els nens també es diferents.

A l’hora d’esmorzar i a l’hora del pati són els moments en què vegem les actuacions de els altres mestres i les comparo i m’adono que unes estan més relacionats amb tot allò que he donat aquests tres anys a la carrera. És cert que s’estableix una gran relació i podem veure allò que hem estudiat amb la vida real i que té unes conseqüències molt significatives que fan que l’infant aprengui pel seu propi interès.

També, he vist que les relacions entre les persones que componen l’equip directiu són molt importants ja que es veu una coordinació en tot el centre i es poden dur a terme activitats entre cicles que afavoreix el desenvolupament social del infants.

Mentre anàvem fent l’anàlisi del centre, llegíem els diferents documents que té el centre, sobretot el PEC i ens adonàvem que tot el que estava escrit allà tenia una estreta relació amb el que duen a terme en l’escoleta.

D’altra banda, intento veure allò que es pot millorar a l’escoleta encara que penso que no hem de rebaixar la feina que fan les nostres tutores ja que porten molts anys d’experiència i podria provocar una actitud negativa en la nostra relació de tutora – aprenent.

Finalment, dir que un cop vaig entrar a l’escola hem va agradar molt per la seva lluminositat i el benestar que hi havia allí i que, encara que porti poc temps, estic molt contenta i cada dir aprenc coses noves i els infants s’estan acostumant a la meva presència i intento que estiguin lo més agust possible. 

ETIQUETES:
2: A partir de la reflexió de les meves competències m'he adonat dels meus punts forts i dels meus punts febles. A més, he intentat plasmar l'objectiu que m'agradaria aconseguir després d'acabar les pràctiques i he argumentat el perquè de cada actitud.