DOCUMENTALS
- L'espai d'Eivissa (Grup Sol, Vicent i Carmen).
Aquest documental m'ha semblat molt interessant ja que es tracta d'un model que costa que es posi en marxa a les escoles d'Eivissa, n'hi ha que pensen que aquest model no és adequat per als infants, altres diuen que el fet de no tenir llibres no ajuda a l'assoliment dels aprenentatges i així una llarga llista de justificacions del perquè no es dur a terme.
El fet de què aquesta escola estigui immersa dins la naturalesa fa que els infants s'adonin de la gran importància que té tenir cura de tot el que ens envolta, de no tirar fems als boscos, de cuidar tot el que tenim. Aquest fet ajudarà a què els nens no siguin tant materialistes com són en la societat actual sinó que es conformaran amb el que tenen sense voler tenir més que els altres.
També, una de les coses que no m'havia quedat molt clar era el tema dels límits, el qual considero que és molt important tenir-lo en compte ja que els infants en necessiten per tal d'anar integrant-se dins la societat. Doncs, després de què els companys fessin preguntes, una de les companyes que va fer el documental va dir que sí que existien els límits, que no es tracta que els nens facin el que vulguin tota l'estona, que hi ha normes i que s'han de seguir.
Una de les coses que hem causa esperança és que hi ha gent que lluita per a què el sistema tradicional vagi desapareguem fet que serà quasi impossible però les ganes i la voluntat faran que al menys alguns infants gaudeixin aprenent i vagin a l'escola feliços i contents.
Contràriament, a l'escoleta on estic fent pràctiques encara segueixen un estil més tradicional, on els càstigs encara no han desaparegut, les fitxes hi són presents, la imposició de regles és una de les característiques de la mestra, etc. A més, els canvis els fan por per allò que pogués passar.
D'altra banda, he après que les emocions són bàsiques en l'ensenyament - aprenentatge dels infants ja que aquestes marquen el camí dels infants, si un infant no està bé aquell dia per qualsevol cosa, el seu aprenentatge serà molt diferent i ha d'expressar el què sent per tal de poder canalitzar-ho.
M'agradaria tenir notícies d'aquesta escola alternativa una vegada es posi en marxa per veure quines conseqüències tindrà en un futur.
- Treball per projectes (s'Olivera).
Una de les coses que he aprés amb aquest projecte és la importància d'escoltar als infants, de tenir una escolta activa, d'estar atents al que diuen, debaten. Així, serà l'única manera que els mestres sapiguem els temes d'interès que sorgeixen entre els infants.
No és el mateix començar un projecte a partir d'una idea que sorgeix de la professora que a partir d'una conversa entre dos amics. La motivació serà totalment diferent en els dos casos i segurament, creixerà si es tracta de la conversa que han tingut sobre el creixement de les plantes.
També, he après a com anar confeccionant els projectes dins l'aula, és a dir, les fases que s'han de seguir per tal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional pels infants. A més, gràcies a aquesta metodologia estem treballant l'autonomia dels infants ja que van extraient ells mateixos les conclusions, fent-se hipòtesis i contrastant-les.
A més, els nens són subjectes actius i això fa que la seva confiança i autoestima augmenti.
Aquesta metodologia forma part del mètode constructivista ja que el que s'intenta és que el nen sigui el protagonista, tenint en compte els seus coneixements previs i intentant que l'aprenentatge tingui un significat per a ells.
Aquesta forma d'ensenyar seria un punt intermig entre el mètode tradicional i el documental que hem vist anteriorment ja que no es deixa tanta llibertat però s'intenta que els infants investiguin per ells mateixos i cada activitat duu implícit un nou aprenentatge pensat i reflexionat per part de les educadores.
- La vida en les parets (Natalia).
Una vegada vaig anar de visita a l'escola de Es Pratet i una de els coses que més hem varen cridar l'atenció és la vida que transmeten les parets de tota l'escola. Hi ha imatges de tot el que es fa allà, escultures i dibuixos que representa a cada aula, materials corresponents a cada època de l'any i fins i tot una tablet on van passant imatges dels nens.
En quant al documental, penso que les parets aporten informacions molt enriquidores tant per a la gent que va a veure el centre com per a les famílies ja que aquestes poden veure tot el que es realitza a l'aula, que fan els seus fills.
Comparant-lo amb l'escola on estic, aquesta sí que té en compte la importàcia de tenir imatges i records a les parets. Cada cop que s'acaba un trimestre, la meva tutora imprimeix les fotografies més significatives del que ha succeït a l'aula i les aferra a fora per tal que les famílies vegin el que fem.
Per exemple, varem anar d'excursió amb les famílies a Can Marines i ha escollit les imatges que més li han agradat i les ha aferrat a les parets de l'aula. També, el dia de la primavera varem realitzar una caseta amb els infants i el dibuix està aferrat a l'entrada de l'escoleta.
com a conclusió, després de veure tots els documentals, dir que m'han agradat molt tots i que a partir del moment que estem en contacte amb els infants, hem de procurar seguir aquelles estratègies que provoquin que els nens es desenvolupin globalment sempre seguint un model on el nen sigui el protagonista, que investigui i que trobi solucions ell mateix.
El nostre rol com a mestre és ser una guia en el seu aprenentatge i posar les eines necessàries per tal d'aconseguir que els nens siguin autònoms i vagin adquirint capacitat de reflexió.
ETIQUETES:
1.3: Per tal de poder reflexionar sobre els documentals, he tingut que accedir als blocs dels meus companys.
