dimarts, 11 de juny del 2013

Valoració del bloc

Pel que fa al bloc, la veritat que m'ha costat poder-lo dur al dia ja que personalment no es una eina que hem motivi però intento que cada vegada hem vagi agradant més ja que seria interessant tenir-ne un quan sigui mestra per tal que es vegi reflectit tota la feina que es fa a l'aula i compartir-la amb altres mestres. 

El fet de plasmar va aquí totes les meves reflexions fa que la meva pràctica vagi millorant ja que són reflexions molt profundes que et fan plantejar el perquè de tot el que succeeix. Per a mi, ha estat com un petit diari en el que he pogut plasmar el que es fa a la meva escoleta. 

Un aspecte negatiu va estar la desorganització que va haver al principi ja que no es sabia a quin lloc havien d'anar les activitats, si al quadern o al bloc. La creació del cronograma, però, va fer que aquest petit embolic s'anés aclarint. 

En quant als feedbacks, trobo positiu que se'n facin dos abans de finalitzar el bloc per tal de saber si vas pel bon camí o si pel contrari, has de modificar alguna entrada o que les etiquetes no fossin correctes o, per exemple, en el meu cas que hem faltava justificar cada etiqueta. 

Per finalitzar, m'agradaria ressaltar els seminaris ja que la feina que s'ha fet en aquests l'he trobat molt adient ja que he pogut compartir les meves experiències amb els meus companys i companyes i amb la professora, la qual ens ha aportat una visió complementària que ens ha ajudat a millorar. 

El fet de què sigui per videoconferència fa que al cap d'una estona molts de nosaltres desconectem i no prestem l'atenció necessària. Penso que aquesta assignatura igual que la del pràcticum haurien de ser presencials per poder compartir, parlar i exposar com ens anem sentint durant el període de pràctiques. Se que és quasi impossible que això passi però almenys que es sàpiga el sentiment que tenim des d'aquí. 

Valoració de les competències assolides

En quant a les competència assolides durant aquest període de pràctiques, realitzaré aquesta reflexió a partir dels cinc blocs enfront a aquest tema. 

En primer lloc i fent referència a l'autonomia en l'aprenentatge, un dels aspectes que he realitzat durant aquests mesos és la recerca d'estratègies per tal de saber enfront un moment dins l'aula. Ho he fet a partir de la observació a altres blocs, amb la conversa amb els meus companys de pràctiques, als seminaris amb la meva tutora de pràctiques i amb diferents articles que se m'han posat a disposició durant la carrera. 

Per exemple, una evidència és quan un dia vaig sortir al pati anguniada perquè no sabia que fer quan un infant no es portava bé dins l'aula. Doncs, els meus companys ham varen fer veure les coses dient-me que no sempre els infants faran tot el que els hi dius perquè per això son infants, estiguis tranquil·la i digues-li les coses més d'una vegada i sense oblidar-te del per favor i les gràcies. 

Així, vaig fer el que hem varen suggerir i la meva pràctica va ser molt més positiva. 

En segon lloc i en quan a la reflexió del meu propi procés d'aprenentatge, sempre marxo de l'escoleta amb preguntes sobre si he fet alguna cosa que no ha estat adient per tal de modificar-la,és a dir, hem faig hipòtesis sobre el que hagués passat si hagués actuat de forma diferent. 

A més, abans de començar les pràctiques hem vaig proposar uns objectius, els quals he intentat que s'aconseguissin com per exemple que els infants durant els primer mes anessin establint un vincle amb mi per tal d'anar apropant-me a ells i que hem vessin com a persona de referència. També, m'ha preocupat molt la relació amb les famílies i he intentat que aquestes estiguessin contentes amb la meva actitud, tenint la confiança de deixar els infants amb mi.  

Seguidament, també he reflexionat sobre la pràctica educativa que es du a terme a la meva escoleta i m'he fet preguntes per trobar una justificació a aquesta manera d'ensenyar. He pensat en tot el que es podria dur a terme amb els materials que hi ha a l'aula, els espais amb els que disposa i sobretot, he contrastat el que diu al PEC amb el que es fa a l'escola. 

Pel que fa a les pràctiques, he identificat aquelles bones pràctiques que es duen a terme a l'escola que en aquest cas, és la bona relació que s'estableix amb les famílies, així com també, trobar una explicació sobre el perquè succeeix un moment en concret dins l'aula. 

Es difícil trobar explicacions a fets que passen a l'escola com per exemple perquè X infants pega a Y si aquest és molt bon nin i mai fa res dolent? Perquè M no deixa que altre infant s'apropi a mi a donar-me un abraç? Perquè no menja P a l'escola? Quina dieta deu seguir a casa seva? I així, moltes preguntes que de vegades és complicat trobar la resposta. 

Per finalitzar, en quant al projecte de millora, encara que es una proposta que ens ha suggerit el centre, hem cercat informació sobre les necessitats que tenen els infants depenent la seva edat i hem posat al seu abats diferents materials per a què tots poguessin gaudir d'aquest joc. 

Si una sessió s'ha vist perjudicada per algun succés, hem intentat eliminar la conducta que no afavoria el bon desenvolupament de l'activitat com per exemple, el fet d'introduir el material estructurat. 

diumenge, 9 de juny del 2013

Reflexió autovalorativa del meu projecte de millora

EL PARC SONOR

En quant a la valoració del meu projecte de millora, he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora, tant per a mi com per a tot el centre i sobretot per als infants. 

El canvi de la sala de psicomotricitat per una sala on no hi havia límit per fer soroll ha estat molt interessant ja que els infants es concentraven i agafaven allò que més els cridava l'atenció, movent-lo, picant, tocant.... Se'ls veia contents d'estar allà, jugaven amb els seus amics a veure qui tocava més fort el tambor o fins i tot decidien convertir materials en portes per on passar. 

Les educadores també estaven agraïdes del que havíem fet, se les veia contentes i gaudien amb el que feien els infants. N'hi havia que interferien en el joc dels nens, altres només observaven i altres decidien fer remor per tal de cridar l'atenció dels nens cap a un altre material. 

L'ajuda de la PT dins de la sala, ens feia veure coses que nosaltres no teniem en compte. La seva experiència ens ajudava a millorar la nostra pràctica dins de l'activitat. Amb el nen amb NEE aconseguia coses que mai havien pensat que ho fes i jo quedava al·lucinada del que havia aconseguit amb aquest temps. 

En quant a la tria dels materials, varem decidir escollir-ne que fossin casolans i quotidians per tal que els nens en veiessin una altra utilitat, com taps de plàstics, llaunes, botelles de plàstics, llenties, etc. La seva col·locació tampoc va tenir molta dificultat així com tampoc la posada en marxa. 

També, varem triar material estructurat com tambors, trompetes, xilòfons, flautes, etc. En un primer moment, vàrem pensar dues coses: o que els infants no els hi farien cas o que pel contrari cridés tota la seva atenció. El que va succeir va ser la segona opció: tot els nens un cop varen veure els instruments varen deixar de banda tot el material reciclat que havíem fet. 

A partir de veure això, varem decidir que a la següent sessió els posaríem més tard per tal que juguessin una estona amb els que havíem fet i una altra amb els estructurats. 

D'altra banda, un llibre que ens ha ajudat molt a la confecció del parc sonor ha estat "La música en la escuela infantil (0 - 6)".  Aquest llibre ha estat la nostra guia durant aquest temps i hem seguit moltes propostes que fa i la veritat és que es un llibre molt interessant que recomano per a la gent que vol treballar la música dins la seva aula. 

Fent referència a la valoració com a grup, m'he sentit molt bé amb els meus companys de pràctiques. Les idees s'han dut a debat així com també ens hem implicat i col·laborat tots per igual. 

Amb el que més satisfeta estic és amb la consecució de tots els objectius que ens havíem marcat, fet que en un principi no ho veia del tot possible però que gràcies a la nostra actuació hem pogut reconduir i fer que fos possible. 



ETIQUETES:
1.3: He posat aquesta etiqueta ja que hem cercat informació tant altres blocs com per la xarxa per tal de dur a terme el nostre projecte de millora. 

1.4: Després de cada sessió hem arribat a les diferents conclusions per tal de modificar tant la nostra actitud com algun aspecte negatiu de la sala de psicomotricitat. 

5.3: Una de referències bibliogràfiques és el que he esmentat més amunt, sense el qual el nostre projecte no hagués estat igual ja que ens ha aportat molta informació que ens ha servit de gran ajuda. 



dimecres, 5 de juny del 2013

Aprenentatges en relació als projectes de millora

PROJECTES DE MILLORA

  • Un món de cartró (Úrsula i Tanit). 
Aquest projecte de millora dut a terme per les meves companyes penso que té com a objectiu principal que els infants gaudeixin del pati a través de materials fets amb cartró. 

He aprés que un material tant quotidià com és el cartró pot oferir una experiència molt enriquidora cap als infants però tot depen de com els hi ofereixis. 

Elles han dut a terme una recerca a fons sobre què podien fer amb aquest material i el resultat ha estat molt interessant: han fet objectes i edificis per tal d'afavorir la creativitat i la imaginació dels nens. 

Els nens, gràcies a aquest material hauran gaudit moltíssim d'aquest i tot no hagués estat possible sinó haguessin tingut aquesta gran idea. 

  • Grup de Priscil·la, Jose i Iratxe. 
Amb aquest treball he après que només amb la observació dels infants, pots extreure totes les necessitats que tenen i així dur a terme el necessari per a satisfer-les. Sempre m'ho havien dit a la carrera però mai tant representatiu com en aquest cas. 

En Jose, un dels components va dir: 

"Varem veure que els nens buscaven llocs on amagar-se i varem decidir posar teles dels arbres al terra per tal que ho poguessin fer".

Aquesta reflexió hem va fer pensar molt i hem vaig adonar de la gran importància que té l'observació i la reflexió dins de la nostra professió. Gràcies a això que va pensar Jose, els nens tingueren al seu abast, un lloc on jugar a l'amagatall.

Per tant, d'ara endavant serà una de les coses que duré a terme a la meva pràctica educativa ja que he vist la conseqüència d'haver-ho fet i que té tants bons resultats. 



ETIQUETES:
5.1: He reflexionat sobre els punts forts i punts febles de cada projecte de millora. 


Aprenentatge en relació als documentals

DOCUMENTALS

  • L'espai d'Eivissa (Grup Sol, Vicent i Carmen). 
Aquest documental m'ha semblat molt interessant ja que es tracta d'un model que costa que es posi en marxa a les escoles d'Eivissa, n'hi ha que pensen que aquest model no és adequat per als infants, altres diuen que el fet de no tenir llibres no ajuda a l'assoliment dels aprenentatges i així una llarga llista de justificacions del perquè no es dur a terme. 

El fet de què aquesta escola estigui immersa dins la naturalesa fa que els infants s'adonin de la gran importància que té tenir cura de tot el que ens envolta, de no tirar fems als boscos, de cuidar tot el que tenim. Aquest fet ajudarà a què els nens no siguin tant materialistes com són en la societat actual sinó que es conformaran amb el que tenen sense voler tenir més que els altres. 

També, una de les coses que no m'havia quedat molt clar era el tema dels límits, el qual considero que és molt important tenir-lo en compte ja que els infants en necessiten per tal d'anar integrant-se dins la societat. Doncs, després de què els companys fessin preguntes, una de les companyes que va fer el documental va dir que sí que existien els límits, que no es tracta que els nens facin el que vulguin tota l'estona, que hi ha normes i que s'han de seguir. 

Una de les coses que hem causa esperança és que hi ha gent que lluita per a què el sistema tradicional vagi desapareguem  fet que serà quasi impossible però les ganes i la voluntat faran que al menys alguns infants gaudeixin aprenent i vagin a l'escola feliços i contents. 

Contràriament, a l'escoleta on estic fent pràctiques encara segueixen un estil més tradicional, on els càstigs encara no han desaparegut, les fitxes hi són presents, la imposició de regles és una de les característiques de la mestra, etc. A més, els canvis els fan por per allò que pogués passar. 

D'altra banda, he après que les emocions són bàsiques en l'ensenyament - aprenentatge dels infants ja que aquestes marquen el camí dels infants, si un infant no està bé aquell dia per qualsevol cosa, el seu aprenentatge serà molt diferent i ha d'expressar el què sent per tal de poder canalitzar-ho. 

M'agradaria tenir notícies d'aquesta escola alternativa una vegada es posi en marxa per veure quines conseqüències tindrà en un futur. 

  • Treball per projectes (s'Olivera). 
Una de les coses que he aprés amb aquest projecte és la importància d'escoltar als infants, de tenir una escolta activa, d'estar atents al que diuen, debaten. Així, serà l'única manera que els mestres sapiguem els temes d'interès que sorgeixen entre els infants. 

No és el mateix començar un projecte a partir d'una idea que sorgeix de la professora que a partir d'una conversa entre dos amics. La motivació serà totalment diferent en els dos casos i segurament, creixerà si es tracta de la conversa que han tingut sobre el creixement de les plantes. 

També, he après a com anar confeccionant els projectes dins l'aula, és a dir, les fases que s'han de seguir per tal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional pels infants. A més, gràcies a aquesta metodologia estem treballant l'autonomia dels infants ja que van extraient ells mateixos les conclusions, fent-se hipòtesis i contrastant-les. 

A més, els nens són subjectes actius i això fa que la seva confiança i autoestima augmenti. 

Aquesta metodologia forma part del mètode constructivista ja que el que s'intenta és que el nen sigui el protagonista, tenint en compte els seus coneixements previs i intentant que l'aprenentatge tingui un significat per a ells.

Aquesta forma d'ensenyar seria un punt intermig entre el mètode tradicional i el documental que hem vist anteriorment ja que no es deixa tanta llibertat però s'intenta que els infants investiguin per ells mateixos i cada activitat duu implícit un nou aprenentatge pensat i reflexionat per part de les educadores.

  • La vida en les parets (Natalia). 
Una vegada vaig anar de visita a l'escola de Es Pratet i una de els coses que més hem varen cridar l'atenció és la vida que transmeten les parets de tota l'escola. Hi ha imatges de tot el que es fa allà, escultures i dibuixos que representa a cada aula, materials corresponents a cada època de l'any i fins i tot una tablet on van passant imatges dels nens. 

En quant al documental, penso que les parets aporten informacions molt enriquidores tant per a la gent que va a veure el centre com per a les famílies ja que aquestes poden veure tot el que es realitza a l'aula, que fan els seus fills. 

Comparant-lo amb l'escola on estic, aquesta sí que té en compte la importàcia de tenir imatges i records a les parets. Cada cop que s'acaba un trimestre, la meva tutora imprimeix les fotografies més significatives del que ha succeït a l'aula i les aferra a fora per tal que les famílies vegin el que fem. 

Per exemple, varem anar d'excursió amb les famílies a Can Marines i ha escollit les imatges que més li han agradat i les ha aferrat a les parets de l'aula. També, el dia de la primavera varem realitzar una caseta amb els infants i el dibuix està aferrat a l'entrada de l'escoleta. 



com a conclusió, després de veure tots els documentals, dir que m'han agradat molt tots i que a partir del moment que estem en contacte amb els infants, hem de procurar seguir aquelles estratègies que provoquin que els nens es desenvolupin globalment sempre seguint un model on el nen sigui el protagonista, que investigui i que trobi solucions ell mateix. 

El nostre rol com a mestre és ser una guia en el seu aprenentatge i posar les eines necessàries per tal d'aconseguir que els nens siguin autònoms i vagin adquirint capacitat de reflexió. 


ETIQUETES:
1.3: Per tal de poder reflexionar sobre els documentals, he tingut que accedir als blocs dels meus companys. 


dijous, 23 de maig del 2013

Comentari dels plans de millora

He decidit comentar dos projectes de millora que s'estan realitzant a Eivissa (Can Cantó i Ses Païses) ja que tots dos m'han paregut molt interessants i que poden donar molt de joc amb els infants. A més, fan referència a la millora del pati. El tercer plà de millora serà extret de la xarxa. 

  • Projecte de millora de Can Cantó
En primer lloc, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat fer tot el material amb cartró. He vist que dona moltes oportunitats en quant a la fabricació d'objectes i aquests agradaran molt als infants. A més, es veu que hi ha molta feina per part de les dues i molta recerca d'informació per tal de dur-ho a terme.

Aquesta recerca es veu plasmada a la seva presentació a partir d'imatges d'altres centres amb el pati que a elles els agradaria fer. Penso que haver-ho plasmat allà es molt bona idea pel fet de fer-nos una imatge mental de patis adequats. 

El fet de fer-ho amb aquest material penso que té un punt positiu i un negatiu. El negatiu és que els infants d'aquestes edats experimenten i juguen molt amb el que se'ls proporciona i potser rompin tot el que han fet ja que es material bla.

El que va esmentar Úrsula va ser que se'ls donés unes pautes i que s'aconseguís que tractessin les coses amb cura. La veritat que seria un bon moment per treballar-ho a l'aula i potser es podria aconseguir. 

També, he trobat interessant haver dividit els espais segons el tipus de joc que volen que es desenvolupin (sensorial, motriu i  simbòlic). 

En definitiva, penso que els seu projecte és molt interessant i és possible que el centre el duguin a terme una vegada hagin marxat, al contrari que el nostre que pensem que per la feina que porta fer-lo, no es farà més. Gràcies al disseny dels materials han aconseguit que un pati de cement es converteixi en un pati imaginari, creatiu i amb color on els infants podran jugar i passar-ho bé. Us dono l'enhorabona des d'aquí a les dues per la feina que us ha portat dur a terme aquest canvi. 


  • Projecte de millora Ses Païses. 
El projecte de millora de Ses Païses també consta de la modificació del pati de la seva escoleta però és totalment diferent a la que hem vist anteriorment. 

En aquest cas, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el fet d'adaptar una zona de descans. Aquest fet, m'ha fet reflexionar ja que moltes vegades diem que el pati és un lloc on els infants s'han de desfogar però mai pensem en la relaxació que produeix estar tombat entre les plantes, contemplant la naturalesa. 

Penso que ells han aconseguit que els infants utilitzin el pati com un lloc on poder estar tranquil però també, els mateixos materials han provocat que els infants juguin i s'amaguin. Un dels components a la presentació va esmentar que havien posat teles des dels arbres fins al terra perquè havien vist que als infants els agradava amagar-se però aquests ho varen aprofitar d'una altra manera convertint-lo amb un matalàs vertical.

El fet de dedicar una zona per a què els infants treballin a l'aire lliure també li dóna un altre significat al pati, ja que aquest es converteix en un lloc on els nens es poden concentrar i dedicar un temps al seu desenvolupament cognitiu. Així, no només veuran que el pati es per jugar, sinó que també, podran pintar o fer altres coses. 

Per acabar, dir que m'ha encantat aquest projecte de millora, els dono l'enhorabona per la reflexió que han fet abans de fer-lo ja que han tingut en compte les necessitats dels infants i han utilitzat materials que afavoreixin aquestes necessitats. Penso que aquest pati seguirà funcionant molt bé dins l'escoleta i que els infants estaran molt contents de poder-lo utilitzar. 

Buscant per la xarxa he trobat un projecte de millora que també fa referència al pati, fet que m'ajudarà a comparar-los i veure els punts fort i els punts febles de cada un. 

En aquest cas, també han destinat una zona, al descans amb una hamaca. Penso que hagués estat adient posar-na més d'una ja que quan un infant veu que l'altre si posa al damunt, ell també voldrà posar-s'hi. És clar que hem de treballar amb els infants per tal que comparteixin però la fabricació de dues o tres hagués estat molt interessant ja que més d'un la podria utilitzar. 

He vist que han fabricat cortines amb materials reciclats i n'han fet una que voldria destacar. Es tracta de la que han fet amb teles velles. Penso que pot donar molt de joc perquè cada infants la utilitzarà com vulgui, per exemple, es convertirà en una porta d'una casa, o en una banda per amagar-se. Ho he trobat molt interessant ja que han pensat en el diferent joc que pot provocar. 

També, he vist que han utilitzat materials sonors, fet que cap dels altres projectes ha pensat i que crec que suscita molt d'interès cap als infants. 

Finalment, el fet de destinar un lloc per al desenvolupament motor, és molt enriquidor ja que hem d'intentar que els nens es desenvolupin globalment i amb aquest pati penso que es podrà aconseguir. 


ETIQUETES:
1.3: Per tal de poder els comentaris de cada pla de millora he tingut que accedir i revisar diferents blocs dels meus companys.