dijous, 21 de març del 2013

El cas d'en Marc

Durant dos dies seguits, una nena de la meva classe ve plorant i hem diu que en Marc (nom fictici) li ha pegat. La veritat que hem sembla una cosa molt estranya ja que aquest nen és molt madur des de que he arribat no hi ha hagut cap problema. 

Com no sé exactament què ha passat, vaig a en Marc i li pregunto. Aquest hem contesta que no li ha fet res però la nena hem segueix dient que sí. Aleshores, decideixo fer preguntes del següent tipus:

- Marga (nom fictici), t'ha pegat en Marc?
- Sí.
- Què t'ha fet?
- (No hem contesta).
- A on t'ha pegat? A la cara?
- Sí. 

D'aquesta manera, li dic a la meva tutora el que ha succeït i hem diu que en Marc empenta molt però que na Marga també. Penso que aquesta resposta no és la més adient però com és l'hora de fer net als infants, hem poso a fer-li les cues a una nena. 

Quan surto del bany, m'adono que en Marc està pegant patades i espentes als nens. La meva reacció és dir-li que això no es fa i que hem poso molt trista vent el que està fent, que m'agrada molt veure com juga amb els nens quan no els pega. 

Mentre estic parlant amb el nen, la tutora, l'agafa i el porta al bany per a què reflexioni sobre el que ha succeït. La veritat que a partir d'aquell moment, l'infant ha dirigit la seva conducta cap a una vessant més positiva. 

La meva pregunta després d'aquesta intervenció és: Què hagués passat si no l'hagués castigat al bany? Potser amb les meves paraules hagués servit? 

  • Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?
L'incident del cas és que una nena diu que un altre li ha pigat. La mestra, després d'esmentar-li el que ha succeït, hem diu que tots dos són infants que espenten molt. 

La meva opinió és que s'ha d'anar més enllà i buscar l'arrel del problema. Durant una jornada hi ha molt infants que hem diuen que un altre nen li ha pegat però aquesta nena portava dos dies dient-nos el mateix i penso que és molt estrany i per això, hagués set molt positiu agafar als dos nens i parlar-ho entre els dos. 

  • Completa l’anàlisi fixant-se en els següents aspectes: creences, emocions, coneixement teòrics, vivències i rutines. 
En quant a les creences, aquesta tutora té un perfil molt tradicional però, a banda d'això, m'he adonat que sempre renya als mateixos infants, com si la resta mai actués de mala manera. I encara que aquest nen sigui molt bon infant, mai s'ha de passar de banda pel fet d'etiquetar-lo d'aquesta manera. 

Fent referència a les emocions, és una persona que té molt caràcter amb als nens i els sol cridar. Penso que fa això perquè té el pensament que cridant més, els infants li prestaran més l'atenció. Encara que també, es mostra tranquil·la, no li dóna importància a aquest succés. 

Els coneixements teòrics que té la tutora van encaminats a deixar de banda els conflictes i no donar-lis importància. Encara que penso que si hagués estat altre nena que està etiquetada com "mala", hagués pres una altra decisió: segurament, l'hagués posat al bany a pensar sense veure el que ha succeït. 

En quant a les vivències, la meva tutora porta vint anys a l'escoleta i veig que sempre utilitza les mateixes pautes de comportament (posar a pensar al nen al bany). Parlant amb els meus companys, hem pensat que ho fa així perquè és la manera amb la que els nens es comporten com ella vol i tampoc vol provar altres tècniques com la comunicació. 

Les rutines té molt veure ja que ella estava tant pendent del canvi de bolquers que no va prestar atenció al que havia passat. 

  • Pots plantejar altres alternatives? Quines?
L'alternativa que jo plantejo és, una vegada que la nena ve a queixar-se de què un nen l'ha pegat, anar a parlar amb tots dos. Si es nega, esperem a poder esbrinar si el que ens ha dit la nena es real ja que nosaltres no hem vist res. 

Cridar l'atenció al nen sense saber el que ha passat no hem pareix el més adequat ja que potser no sigui real, i deixar-ho de banda tampoc ho vaig del tot bé. Penso que el millor és esperar i si veiem la conducta inapropiada, parlar amb el nen i intentar que ho vegi com una cosa negativa que no agrada a la gent. 


ETIQUETES:
2.4: Durant aquests primers dies a l'escoleta, se m'han plantejat diferents preguntes, les quals es respondran durant la meva estada dins l'escola. 

4: Cada dia que surto de l'escoleta faig una serie de reflexions tant dels procéssos d'ensenyament que dur a terme la meva tutora com de la meva pràctica. 

dimarts, 5 de març del 2013

Les creences de la mestra a la meva observació

En quant a les creences de la mestra a la meva observació, penso que l'objectiu primordial d'aquesta era fer fotografies als nens i no tant, que aquests desenvolupessin els objectius d'aquesta activitat, els quals són adonar-se de les diferències entre els sabors (agre i dolç), veure d'on surt el suc que beuen a l'esmorzar i adonar-se del cicle de la naturalesa (pinyol, arbre i fruit). 

Personalment, penso que el millor hagués estat col·locar als nens al voltant de la taula i posar més de dues safates repartides de manera que tots hi poguessin arribar. Les taronges i els llimons estarien tallats per la meitat però deixaria que els nens fessin el que volguessin: xuclar, tastar, agafar l'espremedora i fer suc, posar el suc a un got, etc. 

Aquesta activitat hagués estat molt interessant i per la participació de la tutora, ha set un dia on els infants no han experimentat ni han resolt problemes cognitius ells sols, sinó que tot ha estat guiat per les expressions de la mestra. 

Aquesta actitud és d'una persona més tradicionalista ja que a més, porta vint anys a l'escoleta i, encara que m'ha dit que s'ha anat format, penso que no és del tot cert, és a dir, hauran tingut cursos en quant a la psicomotricitat per exemple però no en relació a la visió constructivista pel fet de veure la seva actitud en front al nens, la qual és dirigir i no deixar que facin el que ells necessitin en aquell moment per seguir el seu desenvolupament. 

Observació


Són les deu del mati i la classe de "Les maraques" ens preparem per fer una activitat amb taronges i llimons. Quan hem va dir que la faríem hem va semblar una activitat genial ja que en vaig veure una molt similar i veia que els infants estaven molt tranquils i els agradava molt això de xuclar, mossegar, veure els pinyols dels fruits i totes aquells accions que se'ls hi poden ocórrer.

Així, la meva tutora i jo preparem els materials i els disposem de manera que cridi l'atenció dels nens. D'aquesta manera, col·loquem les taronges a una safata i els llimons a una altra i també un espremedor. La idea de l'espremedor hem pareix una idea genial ja que podran veure la seva utilitat. 

Doncs, comença l'activitat i tant la mestra com jo li posem dos davantals i dos capells a una parella d'infants. En aquest moment, li pregunt si únicament faran l'activitat les dues persones que porten la vestimenta i la seva resposta ha estat que sí.


Seguidament, dóna instruccions als infants (només als que porten la vestimenta) amb frases del tipus: "agafa la taronja i fer força dalt l'espremedor", "a veure com llepes el llimó?" i, mentrestant, fa fotografies. Quan ha passat una petita estona, els dóna la vestimenta a altres nens i els torna a donar instruccions del que han de fer. Així, fins que ha arribat un moment que tots els infants volen participar i ens demanen taronges i llimons per poder fer el mateix que fan els seus amics. 

En aquest moment, comencem a recollir tot el material i els infants van al pati. L'activitat ha durat una mitja hora - vint minuts.