Reflexió enfront les competències d'aprenentatge

Durant aquesta primera setmana i mitja de pràctiques, he intentat resoldre situacions a partir d’aquelles accions que havia realitzat la meva tutora a l’aula. També, si he tingut algun conflicte, he tornat a rellegir lectures d’algunes assignatures que ja he donat, com per exemple, les estratègies de complicitat amb els nens per a què aquests sentin seguretat i benestar a la classe i per a què hem comencin a veure com una persona de referència a la que poden accedir si tenen algun problema.

És a dir, he intentat anar aprenent de forma que no tingués que dependre de segones persones, que la meva tutora vagi ven que vaig canviant la meva manera d’actuar depenent del que faig bé o malament.

Si he vist que la meva tutora ha tingut una bona actuació, he reflexionat sobre ella i l’he contrastat amb els meus companys de pràctiques per a què sàpiguen altres accions que resulten positives en els infants. De vegades he marxat a casa amb la sensació què no havia fet una cosa de la millor manera i que la tindria que haver fet diferent per aconseguir un bon resultat.

D’altra banda, hi ha hagut infants que després de molt de temps sense bolquers, s’han fet pipi a l’escoleta. Jo no sabia per què era i li vaig preguntar tant a la meva tutora i als meus companys. Aquests últims tampoc ho sabien però la tutora hem va dir que potser com no hem coneixia, tenia vergonya o es despistava. En quant a la teoria, hi ha molts aspectes que no es tenen en compte, que són més específics a la pràctica i m’he adonat que és molt difícil posar en pràctica tot el que hem aprés teòricament, com per exemple, no dir “no peguis, no espitgis...” Això és el que més hem costa i que penso que tardaré en saber expressar-me adequadament.

Seguidament, com he dit més amunt, intento adonar-me d’allò que faig bé i que no ho he de canviar i allò que he fet malament i que ho de canviar per una altra acció. Porto poc temps a l’escoleta però m’he adonat que el que faig bé és donar temps als infants, que investiguin i descobreixin coses per ells mateixos, no els renyo sinó que intento que ells s’adonin del que han fet malament i que ho puguin modificar. I en quant als meus punts febles, penso que hauria de tenir un perfil més autoritari per establir la relació alumne – professora ja que és molt important que separin una amistat de una persona de referència.

El que m’ajuda molt és veure diferents perfils d’actuació per veure quin és el que dóna millors resultats i aprendre d’aquests encara que tothom té una manera de ser diferent i actuarà segons cregui i senti en aquell moment però les expressions han de ser positives i transmetre confiança als nens.

D’altra banda, m’he adonat que existeixen moltes diferències entre ells encara que en l’etapa de 0- 6 anys s’està introduint cada cop més el mètode tradicional. Però, entre les diferents tutores de l’escoleta, hi ha diferents actuacions, unes són més tradicionals i altres més constructivistes i el tracte amb els nens també es diferents.

A l’hora d’esmorzar i a l’hora del pati són els moments en què vegem les actuacions de els altres mestres i les comparo i m’adono que unes estan més relacionats amb tot allò que he donat aquests tres anys a la carrera. És cert que s’estableix una gran relació i podem veure allò que hem estudiat amb la vida real i que té unes conseqüències molt significatives que fan que l’infant aprengui pel seu propi interès.

També, he vist que les relacions entre les persones que componen l’equip directiu són molt importants ja que es veu una coordinació en tot el centre i es poden dur a terme activitats entre cicles que afavoreix el desenvolupament social del infants.

Mentre anàvem fent l’anàlisi del centre, llegíem els diferents documents que té el centre, sobretot el PEC i ens adonàvem que tot el que estava escrit allà tenia una estreta relació amb el que duen a terme en l’escoleta.

D’altra banda, intento veure allò que es pot millorar a l’escoleta encara que penso que no hem de rebaixar la feina que fan les nostres tutores ja que porten molts anys d’experiència i podria provocar una actitud negativa en la nostra relació de tutora – aprenent.

Finalment, dir que un cop vaig entrar a l’escola hem va agradar molt per la seva lluminositat i el benestar que hi havia allí i que, encara que porti poc temps, estic molt contenta i cada dir aprenc coses noves i els infants s’estan acostumant a la meva presència i intento que estiguin lo més agust possible. 

ETIQUETES:
2: A partir de la reflexió de les meves competències m'he adonat dels meus punts forts i dels meus punts febles. A més, he intentat plasmar l'objectiu que m'agradaria aconseguir després d'acabar les pràctiques i he argumentat el perquè de cada actitud.