diumenge, 21 d’abril del 2013

Una bona pràctica a la meva escoleta


Aquesta activitat la vàrem realitzar al seminari i la veritat que hem va costar moltíssim trobar una bona pràctica que es fes a l’escoleta. Fins i tot, vaig haver de preguntar al meus companys si en veien alguna ja que des de fora es veuen les coses d’una altra manera però així i tot, els va costar trobar una bona acció.
Doncs, després de pensar-ho una estona vaig recordar un moment complicat pel qual estava passant una nena (canvi de casa) i que el va canalitzar pegant i empentant a altres companys de forma que els pares d’aquests nens venien dient-nos que aquests no volien venir a l’escoleta perquè els deien que na Carla (nom fictici) els pegava.
Per aquest motiu, la meva tutora va decidir parlar amb la seva mare per veure si estava disposada a parlar amb el psicòleg de l’EOEP per veure com podien resoldre aquesta situació. La mare va dir a n’Ángeles que per suposat estava disposta a tenir aquesta reunió.
Així, el psicòleg va donar unes pautes molt detallades a la família de la nena com per exemple, no consentir-li tot el que ella vol o que quan faci una acció negativa se la castigui amb alguna cosa que ella desitgi com no anar al parc. La mare va fer allò que li va dir aquest durant tot un cap de setmana i la nena va canviar la seva actitud completament. Actualment, és la mateixa nena afectuosa i riallera.
Considero que aquesta acció de la meva tutora va estar molt positiva ja que es va interessar pel perquè la nena estava així i va dur a terme tot el que estava a les seves mans per solucionar el problema. Fet que ha estat imprescindible per al bon desenvolupament de na Carla.
He de dir que n’Ángeles té molt bona relació amb totes les famílies i intenta que estiguin contentes ja que d’elles depèn el bon funcionament de l’escoleta. Sempre pregunta als pares sobre els nens i posa èmfasi al estat emocional dels pares per veure si hi ha qualque problema que pugui influir negativament al nen o que puguin donar resposta a una actuació no desitjada. 

ETIQUETES:
4.2: He identificat una de les bones pràctiques que es realitzen a l'escoleta i l'he sabut justificar destacant una evidència. 



1 comentari:

  1. Hola Paula!!! Primer de tot, donar-te l'enhorabona perquè m'encanta el teu blog!
    Bé, no he entés gaire bé perquè t'ha costat tant trobar a la teva escoleta un exemple de bona pràctica... Espero que sigui per l'estrés o perquè no se t'acudís res, perquè de segur que tés més coses bones!
    Trobo que la teva tutora ha fet molt bé d'estar atenta al canvi que ha patit la Carla, en aquest sentit. Els infants, sempre que pateixen canvis en la seva vida, ho reflexen d'alguna manera, per això hem d'estar atents i saber per on agafar-ho i poder tenir la confiança i serenitat de parlar-ho amb les famílies d'una manera calmada i que ells ho prenguin bé.
    A més, però, trobo que aquestes pautes no s'haurien de donar només en aquest tipus de situacions, sinó que podria ser una cosa positiva el fer reunions trimestrals amb els pares i que es compartíssin experiències i pautes que ells utilitzen, coses que els hi han passat i que els hi han funcionat. A l'escoleta on vaig treballar un any a Palma ho vam fer (no exactament així, però semblant) i va donar molt bon resultat. Que les famílies tinguin la confiança i seguretat d'acudir a les tutores i a les altres famílies, inclós, per a demanar ajuda, és una cosa bastant positiva. Ens hem d'adonar compte que tothom té uns problemes molt semblants, sobretot quan es tenen infants: sempre n'hi ha alguns que no volen dormir, o que no volen menjar algun aliment, o que no volen anar a l'escola... Compartir experiències hauria de ser un dels aspectes més importants d'un centre infantil.
    Sort Paula!! Una abraçada!!

    ResponElimina