Comentari dels plans de millora

He decidit comentar dos projectes de millora que s'estan realitzant a Eivissa (Can Cantó i Ses Païses) ja que tots dos m'han paregut molt interessants i que poden donar molt de joc amb els infants. A més, fan referència a la millora del pati. El tercer plà de millora serà extret de la xarxa. 

• Projecte de millora de Can Cantó. 

En primer lloc, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat fer tot el material amb cartró. He vist que dona moltes oportunitats en quant a la fabricació d'objectes i aquests agradaran molt als infants. A més, es veu que hi ha molta feina per part de les dues i molta recerca d'informació per tal de dur-ho a terme.

Aquesta recerca es veu plasmada a la seva presentació a partir d'imatges d'altres centres amb el pati que a elles els agradaria fer. Penso que haver-ho plasmat allà es molt bona idea pel fet de fer-nos una imatge mental de patis adequats. 

El fet de fer-ho amb aquest material penso que té un punt positiu i un negatiu. El negatiu és que els infants d'aquestes edats experimenten i juguen molt amb el que se'ls proporciona i potser rompin tot el que han fet ja que es material bla.

El que va esmentar Úrsula va ser que se'ls donés unes pautes i que s'aconseguís que tractessin les coses amb cura. La veritat que seria un bon moment per treballar-ho a l'aula i potser es podria aconseguir. 

També, he trobat interessant haver dividit els espais segons el tipus de joc que volen que es desenvolupin (sensorial, motriu i  simbòlic). 

En definitiva, penso que els seu projecte és molt interessant i és possible que el centre el duguin a terme una vegada hagin marxat, al contrari que el nostre que pensem que per la feina que porta fer-lo, no es farà més. Gràcies al disseny dels materials han aconseguit que un pati de cement es converteixi en un pati imaginari, creatiu i amb color on els infants podran jugar i passar-ho bé. Us dono l'enhorabona des d'aquí a les dues per la feina que us ha portat dur a terme aquest canvi. 

• Projecte de millora Ses Païses. 

El projecte de millora de Ses Païses també consta de la modificació del pati de la seva escoleta però és totalment diferent a la que hem vist anteriorment. 

En aquest cas, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el fet d'adaptar una zona de descans. Aquest fet, m'ha fet reflexionar ja que moltes vegades diem que el pati és un lloc on els infants s'han de desfogar però mai pensem en la relaxació que produeix estar tombat entre les plantes, contemplant la naturalesa. 

Penso que ells han aconseguit que els infants utilitzin el pati com un lloc on poder estar tranquil però també, els mateixos materials han provocat que els infants juguin i s'amaguin. Un dels components a la presentació va esmentar que havien posat teles des dels arbres fins al terra perquè havien vist que als infants els agradava amagar-se però aquests ho varen aprofitar d'una altra manera convertint-lo amb un matalàs vertical.

El fet de dedicar una zona per a què els infants treballin a l'aire lliure també li dóna un altre significat al pati, ja que aquest es converteix en un lloc on els nens es poden concentrar i dedicar un temps al seu desenvolupament cognitiu. Així, no només veuran que el pati es per jugar, sinó que també, podran pintar o fer altres coses. 

Per acabar, dir que m'ha encantat aquest projecte de millora, els dono l'enhorabona per la reflexió que han fet abans de fer-lo ja que han tingut en compte les necessitats dels infants i han utilitzat materials que afavoreixin aquestes necessitats. Penso que aquest pati seguirà funcionant molt bé dins l'escoleta i que els infants estaran molt contents de poder-lo utilitzar. 

• http://www.slideshare.net/Koalita86/projecte-millora-pexacuxa

Buscant per la xarxa he trobat un projecte de millora que també fa referència al pati, fet que m'ajudarà a comparar-los i veure els punts fort i els punts febles de cada un. 

En aquest cas, també han destinat una zona, al descans amb una hamaca. Penso que hagués estat adient posar-na més d'una ja que quan un infant veu que l'altre si posa al damunt, ell també voldrà posar-s'hi. És clar que hem de treballar amb els infants per tal que comparteixin però la fabricació de dues o tres hagués estat molt interessant ja que més d'un la podria utilitzar. 

He vist que han fabricat cortines amb materials reciclats i n'han fet una que voldria destacar. Es tracta de la que han fet amb teles velles. Penso que pot donar molt de joc perquè cada infants la utilitzarà com vulgui, per exemple, es convertirà en una porta d'una casa, o en una banda per amagar-se. Ho he trobat molt interessant ja que han pensat en el diferent joc que pot provocar. 

També, he vist que han utilitzat materials sonors, fet que cap dels altres projectes ha pensat i que crec que suscita molt d'interès cap als infants. 

Finalment, el fet de destinar un lloc per al desenvolupament motor, és molt enriquidor ja que hem d'intentar que els nens es desenvolupin globalment i amb aquest pati penso que es podrà aconseguir. 


ETIQUETES:
1.3: Per tal de poder els comentaris de cada pla de millora he tingut que accedir i revisar diferents blocs dels meus companys. 

El parc sonor

ETIQUETES:

4.1: Per tal de poder dur a terme el nostre projecte, hem hagut de cercat informació sobre autors que han influenciat en l'aprenentatge de la música des d'una vessant constructivista. 

4.3: Al principi del projecte ens han fet preguntes inicials i les hem contestant fent-nos hipòtesis dels que podria passar al nostre parc sonor. 

5.2: Per tal de donar sentit al nostre projecte hem volgut plasmar la justificació del perquè el portem a terme. 

5.4: Abans de posar en marxa el parc sonor hem previst tots els obstacles que ens podrien sorgir per tal d'intentar eliminar-los. 

Projecte de millora

Els materials que utilitzarem per al nostre projecte són els següents:

Les tres pràctiques que més m'agraden

La primer pràctica que m'ha semblat molt interessant és posar a l'abast dels nens els gots d'aigua per a què hi puguin accedir quan tinguin set. En la meva classe estan a dalt d'una prestatgeria i durant el pati molt nens hem demanen aigua. D'aquesta manera, no hauria d'anar amb el nen i deixar els altres de banda sinó que hi podria anar ell i beure's l'aigua que volgués.

Ara bé, penso que aquesta pràctica té molt més efecte a partir dels tres anys perquè abans els nens poden jugar amb l'aigua i no utilitzar-ho únicament per beure, és a dir, que es podria malgastar. El que penso és que el millor és dur-ho a terme i veure com reaccionen els infants ja que així veiem la realitat i no creim únicament en una creença. Potser tingui molt d'èxit i els nens a partir de les normes, ho compleixin i només agafin els gots si tenen set. 

Per altra banda, i com vaig exposar en la meva reflexió de la bona pràctica de Jose (Ses Païses), els infants segons el moment on es trobin demanen unes coses o unes altres, és a dir, hem d'estar atents al que necessiten a partir de les seves accions espontànies ja que serà el punt des d'on partirem per dur a terme les activitats a treballar en el aula. 

És en aquest moment, on te n'adones si la tutora d'aula té en compte als nens o si pel contrari, realitza activitats perquè sí sense haver pensat si es troben en el moment adequat per dur-la a cau. A la meva classe per exemple, es realitzen les activitats programades encara que els nens demanin una altra activitat, per exemple, es fa una activitat molt moguda encara que els nens estiguin cansats ja que és el que està programat. 

Per últim, la festa de la tardor hem pareix una gran ocasió per treballar les estacions fent que els nens vagin interioritzant el pas del temps i la temporalització. Això però, penso que s'ha de repetir durant totes les estacions i no només en la tardor ja que d'aquesta manera, els nens potser només aprenguin aquesta estació i no totes, com és l'objectiu principal. 

A la meva escoleta (Cas Serres), al mes de Juny es realitza la festa de la primavera, però...perquè es fa en aquest mes si la primavera comença el mes de març? Jo la realitzaria el dia o la setmana que comença ja que així els nens anirien entenent que cada cert temps hi ha canvi d'estació. Si ho fem en Juny estaríem molt prop de l'estiu i aquesta ja és una altra estació. 

ETIQUETES:
4.2: He set capaç de destacar tres bones pràctiques que penso que són molt interessant a l'hora de treballar amb els infants. 

Comparació amb la jornada de Marta Torres (Mafalda)

9.00-10hrs. Entrada al aula con juego libre. En el nivel de 2 a 3 años hay dos clases, separadas según sean de la primera mitad de año, o de la segunda. En esta primera hora, se abren las dos clases y los niños pueden mezclarse y compartir juegos, además de decidir donde quieren ir.

Se realiza la acogida al centro de los niños y sus familias y a la vez se les preparan diferentes rincones en las dos aulas, ya sean puzzles, construcciones, muñecas o castillos (dos castillos de madera que hay situados dentro de cada una de las clases y que se abren para que los niños puedan trabajar actividades motrices de forma voluntaria y sin instrucciones).

En quant a l’entrada a l’aula, he vist a la jornada de na Marta que mentre arriben tots els nens, els altres estan jugant als racons. Això ho incorporaria a la meva aula ja que durant aquesta estona, la meva tutora no els deixa fer res, intenta constantment que els nens estiguen aturats per a què no desordenin l’aula. Penso que així els infants estan més entretinguts i els temps d’espera d’anar a l’esmorzar passa molt més ràpid i amè.

A  més, altra cosa que hem pareix molt positiva és ajuntar dos nivells per a què juguin tots junts ja que així el procés de socialització és més ampli. A la meva classe pareix que només existeixin els nens que hi estan a dintre, és a dir, cada tutora s’encarrega únicament de la seva aula sense quasi participar amb els altres nens, sobretot, això succeeix en el primer (bebès) i segon nivell (1 – 2 anys). Les nostres classes (3r i 4t nivell) estan amb més contacte però únicament es veuen al pati i al menjador, no es realitzen activitats interaules.

10-10.30     Asamblea: se realiza la asamblea en el sofá y alfombra designados para tal. En ella se pasa lista, se habla del tiempo, los niños comparten información que consideran relevante con sus compañeros y la maestra les explica lo que harán ese día.

En quant a l’assemblea, jo també li dedicaria més temps ja que a la meva classe l’únic que es fa és passar llista i cantar dues cançons. Parlar del temps hem pareix una idea genial ja que a aquestes edats ja veuen la diferència entre un dia que plou i un dia que fa sol. Així, començarien a veure els canvis meteorològics.

També, m’agrada molt la idea d’explicar als infants allò que faran durant el dia per tal d’anar organitzant-se temporalment, establint unes rutines que ajudin a aquesta organització.

Avui ha estat un dia on he fet jo l’assemblea i com havia d’esperar a què vengués la tutora, he decidit després de passar llista parlar-los d’allò que anàvem a fer (collar per al dia de la mare) de forma que estàvem treballant els números (falten quatre dies per al dia de la mare), l’organització temporal (falten cinc minuts per començar l’activitat) i la memòria (“us recordeu que ja vàrem fer una corbata per al dia del pare?”).

10.30-11.30hrs. Los alumnos van a la sala de psicomotricidad con una de las psicomotricistas (ya sea Asún o Rosario) y pasan allí 45 minutos. Los últimos 15 minutos son de asamblea para comentar en grupo qué han hecho durante la sesión, se ponen los zapatos y beben agua, antes de salir al patio.

Veig que a aquesta escoleta treballen el llenguatge durant tot el dia, és a dir, no li dediquen un dia en especial com a la meva classe. Això fa que cada dia es tingui present com al moment de la representació verbal de psicomotricitat, fet que afavoreix al desenvolupament de la memòria de l’infant. És un aspecte que afegiria no només en aquest moment sinó després de totes les activitats que es realitzin a l’aula.

Com a anècdota, un dia en Nacho i jo vàrem fer un taller d’experimentació amb macarrons a la seva aula en el qual hi havia infants tant de la meva classe com de la seva i a l’acabar l’activitat vàrem proposar fer la representació. La seva tutora ens deia que no li veia sentit fer això i que preferia no fer-ho. Doncs, nosaltres li dèiem que sense representació, l’activitat no es realitza adientment i que sense el recordatori pot quedar en l’oblit.

11.30-12.15: Patio. En el patio hay un arenero que se abre siempre que éste no esté mojado y se sacan diferentes materiales, programados con antelación para que vayan variando todos los días (hay bicis, muñecas y carritos, aros y pelotas).

Un altre aspecte que afegiria a l’escoleta és la variació d’objectes a l’hora del pati ja que m’he adonat que de vegades es cansen d’utilitzar sempre el mateix i hem demanen jugar al futbol o fer altre activitat fora de lo normal.

12.15: 12:30: Actividad de plasmación de la sesión de psicomotricidad en el aula. Suele realizarse mediante un dibujo.

12.30- 12:50: rutina de lavado de manos. Los niños que van a comer en el primer turno se ponen los babis y los del segundo turno se lavan las manos después de ellos. Al mismo tiempo se les dejan algunos rincones (a elección de los niños) para que puedan realizar el juego que más les apetezca. Muchas veces se cuentan cuentos ya que la maestra los dramatiza mucho y les gusta bastante.

12:50-13:30: comida. Primero va un grupo de 7 niños y seguidamente el segundo turno, con otro grupo de 7 niños.  Cuando los alumnos esperan a que les toque su turno, están con los rincones. Cada vez que un niño vuele, pasa al baño y se lava los dientes y la cara.

13:30-14:00: Ritual de salida. Cuando todos los niños han comido, se realiza otra asamblea con ellos, en la que hablan del día y de lo que ha sucedido y como se han sentido. Además, se aprovecha para cantar canciones o contar cuentos mientras se espera a que todos los padres recojan a sus hijos. Me resulta curioso que cuando un padre llega y ve que se está contando un cuento, siempre esperan a que éste termine y después entran todos en el aula para recoger a los niños.

L’assemblea a l’hora de finalitzar el dia també hem pareix molt bona idea per reforçar com he dit abans, tant el llenguatge com la memorització. En el meu cas, la faria a les 12 i mitja abans que marxessin els nens que no dinen a l’escola perquè seria més interessant ja que hi ha més nens i poden contar més anècdotes.

ETIQUETES:
3.2: Per tal de comparar les dues jornades, he hagut de reflexionar sobre l'organització del centre: distribució del temps i del espai. 

4: He analitzat i comparat dues jornades que es realitzen a dues escoles diferents i he tingut present els processos d'ensenyament- aprenentatge que es fan a l'escola. 

Reflexió de la bona pràctica d'altres centres

Al seminari, molts companys de la meva classe varen exposar una bona pràctica del seu centre i la que més hem va cridar l'atenció va ser la d'en Jose. 

Aquesta feia referència a les necessitats dels infants i la gran implicació de la professora per tal de cobrir-les de manera constructivista i que proporcionés un desenvolupament global del nen. Així, un exemple que va posar el meu company va ser que la mestra feia alguns dies que veia als amagats baix la taula i va pensar fer un cuc on es poguessin amagar quan ells volguessin. El resultat va ser espectacular ja que els nens sentien aquesta necessitat i aquesta va ser coberta en el moment. 

Penso que aquest és un dels pilars fonamentals que hem de tenir en compte a l'hora d'educar als nostres alumnes ja que a partir d'aquestes necessitats projectem el que volem treballar, és a dir, s'ha de tenir en compte el temps on es troben i a partir d'aquest moment, estructurar les activitats que anem a proposar. Doncs, aquesta pràctica hem pareix molt adequada. 

Per altra banda, una bona pràctica que hem pareix molt adient és la que va dir Iratxe sobre el canvi de bolquers, que en aquest cas tracta sobre l'autonomia que provoca als infants pujar i baixar ells mateixos del canviador a més de proporcionar-li seguretat i confiança. Els nens pugen al canviador amb una escala feta a mesura per ells. 

Ara bé, una proposta que va fer na Ana en quant a aquest moment va ser que el canviador hauria d'estar dins l'aula i no al bany ja que així pots tenir el control de tota la classe i no únicament dels nens que es troben al bany. 

Una altra pràctica que hem pareix adient és la que proposa n´Úrsula a l'hora del dinar i l'esmorzar. El motiu pel qual ho penso és perquè un dels principals objectius que hem de tenir en compte quan siguem mestres és que els nens desenvolupin la seva autonomia, fet que es compleix amb aquesta pràctica deixant que els nens portin els seus coberts al lloc adequat. 

També, la proposta de modificació que proposa la meva companya penso que reforçaria aquest moment del desenvolupament de l'autonomia i començarien a aprendre com posar la taula. 

Una bona pràctica a la meva escoleta

Aquesta activitat la vàrem realitzar al seminari i la veritat que hem va costar moltíssim trobar una bona pràctica que es fes a l’escoleta. Fins i tot, vaig haver de preguntar al meus companys si en veien alguna ja que des de fora es veuen les coses d’una altra manera però així i tot, els va costar trobar una bona acció.

Doncs, després de pensar-ho una estona vaig recordar un moment complicat pel qual estava passant una nena (canvi de casa) i que el va canalitzar pegant i empentant a altres companys de forma que els pares d’aquests nens venien dient-nos que aquests no volien venir a l’escoleta perquè els deien que na Carla (nom fictici) els pegava.

Per aquest motiu, la meva tutora va decidir parlar amb la seva mare per veure si estava disposada a parlar amb el psicòleg de l’EOEP per veure com podien resoldre aquesta situació. La mare va dir a n’Ángeles que per suposat estava disposta a tenir aquesta reunió.

Així, el psicòleg va donar unes pautes molt detallades a la família de la nena com per exemple, no consentir-li tot el que ella vol o que quan faci una acció negativa se la castigui amb alguna cosa que ella desitgi com no anar al parc. La mare va fer allò que li va dir aquest durant tot un cap de setmana i la nena va canviar la seva actitud completament. Actualment, és la mateixa nena afectuosa i riallera.

Considero que aquesta acció de la meva tutora va estar molt positiva ja que es va interessar pel perquè la nena estava així i va dur a terme tot el que estava a les seves mans per solucionar el problema. Fet que ha estat imprescindible per al bon desenvolupament de na Carla.

He de dir que n’Ángeles té molt bona relació amb totes les famílies i intenta que estiguin contentes ja que d’elles depèn el bon funcionament de l’escoleta. Sempre pregunta als pares sobre els nens i posa èmfasi al estat emocional dels pares per veure si hi ha qualque problema que pugui influir negativament al nen o que puguin donar resposta a una actuació no desitjada. 

ETIQUETES:
4.2: He identificat una de les bones pràctiques que es realitzen a l'escoleta i l'he sabut justificar destacant una evidència.